NIT DE REFLEXIÓ
Assegut davant l’ordinador,
per la nit, pensa la ment,
com pot ser el meu amor per ella,
tal com el pres vol sa llibertat,
o com la mare al seu nadó,
així és com me l'estimo jo ...
Que faré sinó que
acontentar-me de
tindre-la allunyada,
flor meva,
que tan si el pes sents,
com si no sents aquest pes,
en la imaginació,
ella meva és ...
Segur que té un secret
i, jo no sé quin és,
però és millor així,
m’estimo més que duri
força temps sense descobrir,
que no és trenqui la màgia
fins que no s'hagi complert
l'embruix ...
Que les nits siguin encisadores
i que funcioni el conjur,
beure del teu del beuratge màgic
per caure encisat de tu fins la fi ...
XAVI 31/03/2015
