ELLA

ELLA

Ella ... , ella era la que més «tilin» em feia ,

era ella , la dels bells rinxols salvatges que ,

m’encisava quan passava .

La seva mirada , la seva mirada t’atrapava ,

dos cels nocturns on podia veure’s un parell

de firmaments serens , que ara eren els que

m’encisaven.

Tot en ella era màgic , aquell reflex segur

d’amabilitat , aquella inconfusible generositat ,

tot allò expressava la seva preciosa mirada i ,

més que amb secret amagava.

Ella era com el vers fresc del millor dels poetes ,

jo com el vers que s’ha quedat al tinter, quina

al·legoria, el que es queda és qui vol al fresc que,

viatge en un altre vagó , al vagó del tren del demà ...

No hi haurà altre remei que esperà al més enllà , allí .

Segur que igual serà en el trens o vagó on vam viatjar.

                                                                    XAVI 31/01/2017

DESITJOS

DESITJOS

Ja havia passat molt temps però,

vam tornar a quedar i vaig poder

comprovar el que feia tan que em

voltava per la ment.

Qualsevol forat del seu cos,

era digne de ser estimat,

se’ls acaronaria amb molta

delicadesa i suavitat.

La faria meva, seriem l’un

de l’altre, d’acariciar-se’ls,

passaria a llepar-se’ls,

tastant-los, tastant-los i

escalfant-los, escalfant-los i

humitejant mancances, delits

i desitjos.

Ho faríem durar fins que

arribés a madurar, quan

Ja ho tinguéssim,

Deixaríem pas a la passió,

ens enfrontaríem a la millor

de les batalles tu i jo.

                             XAVI 11/09/2016

DOLÇA MALALTIA

DOLÇA MALALTIA

Com un llamp vas arriba’m,

del cap pels ulls vas entra’m,

et vas anar estenent des de,

el meu cervell fins la resta de

la pell.

De cop, vas prendre dreçara i,

arribar-me fins al cor va ser la

teva fal·lera, un cop allà, t’hi

vas instal·lar.

Va ser del tot inconscient,

no vaig fer-ho expressament,

no sé si volia que et quedessis

o que marxessis del cor i ment.

Ara, és tan dolça l’ocupació,

que ja és tard, només vull

que t’instal·lis còmodament

per a que no m’hagis de deixar

mai més.

Tan sols amb el teu record, m’encenc,

em sento com flames de foc quan

t'escric i et penso, com llamp que

em vas arribar, l’esperit se’m crema

que, sense adona’m me’l vas encisar.

                          XAVI 31/01/2017

A TU AMB LA MILLOR INTENCIÓ

A TU AMB LA MILLOR INTENCIÓ

Tristesa i patiment veig en el paisatge ,

fidel reflex de l’autor d’aquesta obra ,

doncs ella i jo sabem que la vida no

ha estat sempre massa grata però, te un

tret molt important la imatge , i és que ,

d’un lloc que pot semblar molt trist , hi

pot haver la més gran bellesa.

Esperit de superació , de lluita i dedicació.

tant la imatge com el seu autor ,

de la més bella condició ,

que si han trobat foscor ,

també han sabut assolir una immensa i

preciosa claror ... , que ningú més que jo

els i desitge un món més ple d’il·lusió.

                                            XAVI 30/01/2017

NATURA I ELLA – BELLA

NATURA I ELLA – BELLA

Contemplava la natura,

concentrada imaginant ...

mentre els seus cabells

esvoletegaven amb el

vent en llibertat.

Qui sap on s’endinsava

la seva ment, ella tan lliure

com els seus cabells,

deixava les regnes per a que

compongués el seu cervell.

Dona màgica amb misteri,

això guanya el seu encant,

quina ment de meravella,

quan la ma dibuixa el seu

pensar.

Al dibuixar-lo, ho convertia

en poesia per ànimes que

estimen la bellesa, encara que,

mai podrà arribar a la bellesa

del seu encant.

XAVI 24/01/2017

                     

HO PODRIA TINDRE TOT

HO PODRIA TINDRE TOT

Tinc la platja , tinc tot el mar ,

el més bonic d'aquesta Terra ,

el millor del millor.

De menges les més exquisides,

marisc, filet de la millor classe i,

fruita de la passió.

Tot això és el que tinc i molt més ,

de riqueses no me'n falten ,or,

metall preciat , perles bones i,

pedres precioses , sfirs, rubis

i molt més, però em faltes tu

i, les més preuades de les teves

maragdes, em faltes i sense tu ,

no tinc res.

XAVI 22/01/2017

       

GRITA LIBERTAD

L'idioma d'aquesta composició és el que és per que va dirigida a tots aquells que no suporten el que aquí es diu , encara que sé prou bé que hi han que tenen aquest mateix idioma i son respectuosos amb l'afer que s'esmenta però , fent consideracions son els menys a més hi han amb l'altre idioma que son contraris , "haberlos hailos" i no pocs per desgràcia , no obstant , aquests també entenen perfectament l'idioma en que està expressada la composició !!!!!

               GRITA LIBERTAD

Cuando las sombrias llenas sonrian,
serà cuando a punto estarà de empezar
el festín.

Que si en cuatro años se han contenido,
se les acaba la paciencia, ya no aguantan
más.

Que es muy duro el contenerse para impedir
al pueblo su libertad i, sin duda ahora, a fuerza
de represión elevada a la máxima potencia,
sobre su presa estan a punto de saltar.

Esas llenas lugubres, decididas van a por su fín,
serà entonces cuando en su festín sangriento de,
imputaciones justicieras que de su tirana justícia
sacadas estarán, el pueblo ahogado i sin aliento,
se alzará para conseguir su libertad.

                                        XAVI 06/12/2017

FINESTRA DE TREN

FINESTRA DE TREN

Darrere del vidre contemplo el paisatge passar,
com tot en la vida, el que em passa ja no tornarà,
veig el verd dels camps, arbres, terra, muntanyes
i ara, veig la mar ...

El trajecte du groga ginesta amb el blau del mar,
la vista contempla el bell color de la flor, la groga
ginesta al costat del blau mar , contrast de bellesa,
contrast del record ...

Panorames preciosos que em captiven sense
poder-me controlar, la vista ensopega amb
un platja i ara, la ment comença a imaginar
tota omplerta de records, sorra fina , onades i
Sol ...

He vist quatre petjades que me inunden d'il·lusió,
no, que no és de debò, és la ment que comença
a divagar, el va i ve del vell tren m’ha induït a
imaginar.

Veig una noia jove morena, de pell clara i delicada,
ella juga amb els tirants que subjecten la roba que
la cobreix, fins que un dels tirants li cau no para i,
un pit li queda al descobert ...

El va i ve del vell tren continua, i ara, la ment no para de somniar,
ara, no tinc cap presa, al meu destí no vull arribar,
vull continuar al ritme va i ve del vell tren per no parar d’imaginar,
amb sorra i Sol , onades i mar però, per sobre de tot,
amb un pit que em va robar l’esperit...

La groga ginesta amb el fons del mar blau, la flor
del record groc que amb el blau del mar,
sempre forma el color més bonic que mai he vist,
el verd, el verd dels seus ulls ...

Groga ginesta vora la mar blava quin dolç contrast
amb la verda vegetació vora el penya-segat
on em porta el record a emmirallar-me?,
dins d’uns ulls de ginesta i de mar ...

XAVI 4/1/2017