diumenge, 25 de febrer del 2018

EL MEU ÀNGEL D'AIRE

EL MEU ÀNGEL D’AIRE

Soc en carrers sense sortida,
farcits de somnis a mig acabar,
pecats venials, res importants,
coses d’humans.

Llàgrimes plenes de somriures,
però quan m’ofego el meu àngel
m’aporta aire i m’ensenya a respirar.

Aquest àngel és meu fins que ell vulgui,
encara que ningú sigui de ningú però,
sempre serem d’aquell que el cor ens
ha robat.


XAVI 25/2/2018 

dijous, 22 de febrer del 2018

PER ASSOLIR UN ARRELAMENT

PER ASSOLIR UN ARRELAMENT

Per assolir que de mi, tu t’arrelessis,
segur, primer vaig haver d’aprendre
a no prendre’t llibertat.

Com més arrelada volia tindre’t,
tu més t’allunyaves de mi,
com més amb tu jo volia estar,
menys ganes em mostraves ...

Aiiiiiiih ! d’aquell que possessiu
amb un amor és mostri, aiiiiiih !,
d’aquell que així es pensi que,
més a prop estarà per que,
ja pot anar fent el compte enrere,
aquest amor li fugirà.

Que feliç vaig sentir-me, quan jo,
això vaig arribar a descobrir,
que si no pot ser al teu costat,
mai vaig deixar d'estimat.

Que així no és com han de ser les coses?,
tampoc el món és tal com hauria de ser ...


XAVI 22/2/2018

divendres, 16 de febrer del 2018

EL VALOR D’UNA MIRADA

EL VALOR D’UNA MIRADA

Una mirada val tot un paisatge,
més que tot un paisatge,
reflecteix una mirada ...

Un somriure delata a la persona,
i entre somriure i mirada,
el millor paisatge, la persona més
bella ...


Ella !


Xavi 16/2/2018

dijous, 15 de febrer del 2018

COM PLOMA DINS DEL TINTER

COM PLOMA DINS DEL TINTER

Com ploma dins del tinter,
paisatge i vela em donaven
el poema.

amb la posta de Sol per
complanyera, que és quan
la sang més em crida i
se m’altera.

Com ploma dins del seu tinter,
la vela em don el poema.


                     XAVI 15/2/2018

dimecres, 14 de febrer del 2018

QÜESTIÓ DE RESPECTAR VOLUNTATS

QÜESTIÓ DE RESPECTAR VOLUNTATS
Vaig apropar-me a tu,
tot sabent de que,
podria trobar-me
una porta tancada.
Tot i estant aquesta
porta tancada, si tinc
ocasió m’hi apropo,
segurament sabent
que, no s’obrirà pas
però, també sé que,
al altre costat hi ets
tu.
Una porta no s’obre
tant sols per una sola
raó, de vegades, la raó
pot ser una de diferent
a la que podria pensar-se
un mateix.
Jo sempre, sempre,
m’hi aproparé a la
porta, encara que,
mai, mai la forçaré.
Els mots son com ones
que per l’aire viatgen
però, si es pretén
travessar les ànimes
infligint-lis cap mal,
en aquest precís instant,
tot mot es dilueix quedant
ben desfet desapareixent
tot sentit i cap valor pot
restar-hi ja ...
    XAVI 13/2/2018

dimecres, 7 de febrer del 2018

DECIAN QUE NOS QUERIAN

DECIAN QUE NOS QUERIAN
En sus almas y mentes desmineralizadas,
solo les cabia la codicia, ansias de poder
i posesión desenfrenada.
Almas i mentes belicosas des de antaño,
impreso en su a.d.n. lo llevan, como en el
nuestro gravado a fuego lleva, el trabajo,
la solidaridad i el voluntarismo.
Ellos miravan de inundar sus egos para
sentirse llenos de algún modo però,
únicamente conseguian hacer daño
a gente honesta, continuando igual
de vacios.
Creian ser los dueños de todas sus
conquistas aunque, el tiempo les
indicava que, toda creación artificial,
a la larga se perdia.
Ahora, la más alta de sus conquistas,
estava a punto de perderse.
Eso les hacia querer llenar sus egos,
para vencer la impoténcia, de ver como
se quedan vacios ...
XAVI 24/08/2017

divendres, 2 de febrer del 2018

PER MI, ELLA ÉS AIXÍ ! ...

PER MI, ELLA ÉS AIXÍ ! ...

Així se’m va presentar quan la vaig conèixer,
no va ser dins de l’aigua, però ella portava mar.

Amb ella l’alegria de les onades i d’ulls divins
color de l’oceà, de mirada assolellada i somriure
mariner ...

Per vegades que em moris, arribar a conèixer-la
ara que ja la conec tan sols seria l’objectiu si jo
a viure tornés.

Que, si no tornés jo en aquesta vida !,
ja tot tant em faria,
per que havent estat amb ella,
he obtingut d’aquest món,
tota meravella ...


         XAVI 15/2/2018

dijous, 1 de febrer del 2018

ET REGALARIA EL MEU COR

ET REGALARIA EL MEU COR

El meu cor t’oferiria,
el meu cor de pedra ara,
que tant sols si l’acceptessis,
molt tendre me’l tornaries ...

Doncs si tu no me’l agafés,
així tot dur fins a tornar-se
pols és el seu destí, res més.


                             XAVI 1/2/2018