dimarts, 29 de gener del 2019

QUAN ET REFLECTEIXES A LA MAR


QUAN ET REFLECTEIXES A LA MAR

Ets la meva Lluna quan et reflecteixes a la Mar,
jo amb la teva llum barrejant-me banyam voldria,
dins el més eteri del teu ser ...

Amb la teva gràcia ballaríem ben agafadets,
sobre la teva bellesa ens aturaríem per que els
meus ulls et poguessin contemplar mentre
dolços petons ens fariem com els d’una Lluna de mel ...

Fins que no arribés l’alba, moriríem estimant-nos
fent-nos apassionadament l’amor ...

XAVI 19/1/2019

dimecres, 23 de gener del 2019

NO SOM IMMORTALS


NO SOM IMMORTALS

Si escric, no és per a perdurar en la posteritat,
això m’importa ben poc per no dir gens ni mica,
si escric és per que ara que hi soc pensis amb mi,
res, res d’ocupar el teu preuat espai per complert,
només amb un petitet sospir en tinc prou ...

Si escric, no és per que em recordis quan ja no hi sigui,
si escric, és per estar present en tu mentre estic aquí,
pot ser si però, que escric per recordar-te sempre jo a tu,
malgrat fins i tot quan ja no hi siguis,
per que siguis on siguis quan sigui,
jo et continuaré estimant i recordant ...

XAVI 23/1/2019


diumenge, 20 de gener del 2019

QUE QUEDI GRAVAT ...


QUE QUEDI GRAVAT ...

Quedarà gravat, amb lletres i versos, poemes i somnis d’un bohemi enamorat,
de la sublim essència, captivat en idíl·lic entorn d’aroma reconfortant,
sospir de brisa, aire de mar, quin terrible silenci recorre les seves venes
que, embriaga tots els meus sentits sense cap esforç, calmant l’ansietat
amb la seva suprema follia encantada que, a mi tant m’atrapa
convertint-me en el seu dolç presoner ...

Quin goig al passar dels segles, algú pugui descobrir aquest sincer gravat,
que per a que perduri, sobre roca calcària deixaré estampat, esperant que,
com a mínim, duri el mateix que durin els meus sentiments per vos,
així doncs, assegurar-me que serà d’un gravat gaire bé etern ...

Un gravat d’aquells que ni tempestes amb pluges i vent,
podrà esborrar d’aquest món tal com vull que els meus
sentiments perdurin per sempre aferrats a tu per amor ...

                                                                          XAVI 15/2/2019




QUAN ET REFLECTEIXES A LA MAR


QUAN ET REFLECTEIXES A LA MAR

Ets la meva Lluna quan et reflecteixes a la Mar,
jo amb la teva llum barrejant-me banyam voldria,
dins el més eteri del teu ser ...

Amb la teva gràcia ballaríem ben agafadets,
sobre la teva bellesa ens aturaríem per que els
meus ulls et poguessin contemplar mentre
dolços petons ens faríem com els d’una Lluna de mel ...

Fins que no arribés l’alba, moriríem estimant-nos
fent-nos apassionadament l’amor ...

XAVI 19/1/2019


dimecres, 16 de gener del 2019

PALLASSO


PALLASSO

Soc de somriure adoptat,
soc d’alegria fugissera,
per tal de veure’t feliç,
l’adoptaria i perseguiria
encara que per dins pel
teu amor em moriria ...

XAVI 3/1/2019






diumenge, 13 de gener del 2019

MIL VERSOS PER ELLA


MIL VERSOS PER ELLA

Més de mil versos per ella crearia,
més de mil versos i,
encara em sortirien mil versos més,
amb molt de gust se’ls recitaria,
de mil en mil versos, poesies ...

Tant versos com poemes, res no val,
per adorar-la tota sencera no val res,
si és que, amb exactitud adorar-la es vol
tal qual ella bella és ...

XAVI 13/1/2019


dissabte, 12 de gener del 2019

AMB LA LLUNA PLENA PER TESTIMONI


AMB LA LLUNA PLENA PER TESTIMONI

Amb la Lluna plena per testimoni,
et dic t’estimo,
t’estimo sense cap més remei,
t’estimo bojament,
però suportant-t’ho en la mida del possible que,
per amor és el més possible dels suportàs ...

No vulguem buscar-li explicació,
no li busquem cap ni tu ni jo,
l’amor és molt estrany,
tampoc cal capficàs ...

Que d’amor ningú es mor,
que si mort estic, així vull restar,
que si viure és de tu renunciar,
m’estimo més aquesta mort i,
seguir estimant ...

XAVI 12/1/2019


divendres, 4 de gener del 2019

QUAN DE TU VULL SABER ...


QUAN DE TU VULL SABER ...

D’entre l’escuma de la mar salada va sorgir,
no la vaig veure arribar,
descol·locat em va agafar
i, em vaig enamorar ...

Sort tinc de viure prop la mar,
més bé no em pot anar ...

Sempre que em ve el desig,
fins i tot caminant la puc
anar a buscar,
sempre a prop la tinc,
el seu alè puc sentir ...

El seu aroma sempre duc amb mi,
que amb dolça fragància m'extasia,
sense poder-me resistir ...

Tot sovint a l’estiu,
vaig a contemplar-la,
a l’hivern, és quan més
l’enyoro i, el dia en que,
ja no puc resistir-ho més,
en somnis m’hi apropo a
visitar-la que, curiós o no,
és el mateix dia en que,
de tu, el meu cervell no
es pot desfer ...


XAVI 6/1/2019