TROBADOR DE CAMINS ...

 TROBADOR DE CAMINS ...

Hem considero un final de trajecte,

com si de la fi d’una espècie es tractés,

continuaré vivint pels camins i,

en alguna que altre posada,

atura’m a beure i reposar

els peus cansats de tant caminar ...

Sempre amb la motxilla a l’esquena,

sempre amb ma guitarra a la mà,

continuaré el camí de trobador,

explicant les meves històries,

i de poemes i música recolzar-les ...

De nit sota les estrelles i,

quan toqui amb Lluna plena,

de dia sota el Sol o núvols,

plovent o amb vent,

faci fred o calor,

continuaré per ser jo ...

Em desconnecto d’aquesta vida,

d’aquesta vida senzilla, fàcil,

rutinària i amb cert punt

de dogmatisme ...

Decidit ho tinc, ara ja,

fa temps que ho vaig elegir,

he tingut els meus moments

de flaquesa si, sempre quan,

la ment pensava amb tu però,

he vençut les debilitats i, ara,

em trobo preparat ...

Vaig néixer per ser trobador,

vaig néixer per a ser jo,

m’hagués agradat compartir,

seguir-te i quedar-me amb tu

però, les coses mai son com un vol,

les conclusions, et porten allà

on has d’estar ...

Jo vaig néixer per viure pels camins,

caminant i, amb la meva guitarra

poesies amb històries component,

escriure mentre reposo en qualsevol

posada, per desprès, tocar-les recitant

i cantant, jo vaig néixer trobador! ...

XAVI 30/12/2020

GRA DE SORRA

GRA DE SORRA

Soc com gra de sorra,

al que el temps no li corre,

encara ensumo la teva petjada,

des de l’últim estiu en que,

en mi vas fer estada ...

El temps semble detingut,

ara a l’hivern congelat espero,

voldria que arribés aviat l’estiu,

per a sentir altre cop el teu caliu ...

Aquest rellotge aturat,

se’m fa molt, molt llarg,

recordo les carícies,

petons i abraçades,

mai d’un estiu a l’altre,

hem podria semblar

temps tant extens ...

tot és com un un calvari,

des de que l’estiu passat,

vaig descobrir que, de tu

estava enamorat ...

           XAVI 7/12/2020

VALL DE TARDOR

 VALL DE TARDOR

Per la vall de la tardor, caminàvem tu i jo,

teníem molta pressa, abans no ens arribés

l’hivern ...

vaig fer que ens paréssim deixant presses

al calaix, vam seure’ns contemplant

el color de la vida oblidant-nos del demès,

no sé bé que tenia aquella vall,

que mirant-nos als ulls ens acabarem

estimant ...

Va ser tant intens aquell moment,

encara perdura en nostres ments,

per la vall de la tardor, caminàvem tu i jo,

enamorats del paisatge, ens vam enamorar

l’un de l’altre, voldria tornar a la vall

de la tardor ...

allí et podria tornar a fer aquell petó,

que feliç seria si com jo tu volguessis,

des de el moment en que ens trobéssim,

junts permanent-ment restaríem,

fins la nit fosca abraçats contemplant

i gaudint dels silencis interromputs

per somriures discrets i pot ser algun

gemec ...

XAVI 28/11/2020

OVELLA NEGRA

OVELLA NEGRA

Per a ser l’ovella negra vaig néixer,

dins d’un ramat d’ovelles blanques em van ficar,

elles cap al costat que els hi manaven anaven,

jo, jo només buscava escapar,

quin delit tenien elles de continuar la línia traçada,

jo, tant sols m’esforçava per lliurar-me’n

gens lesionada ...

Que ja feia jo per advertir-les però,

elles no em feien ni cas, em tractaven

com la boja, la que no sap ni té idea

d’on va ...

Així dia rere dia, esgotada i al voltant d’ells,

m’ofegaven l’alè, m’arribaria el moment en que,

moriria ofegada si no assolia ma llibertat,

menys mal que un descuit d’alguna d’ells,

em va obrir un forat, per aquell forat vaig

escapolir-me, per aquell forat vaig escapar ...

Encara és ara que les ploro,

encara és ara que escolto aquell repic de campanes,

un repic que agafa esgarrifança, doncs era el repic

de la mort, adéu companyes meves, adéu,

uns estimo amb tot el cor però,

de vegades has de ser tu i, no creure a aquell que,

et mana per allà on has d’anar,

sempre he estat ovella negra,

no sé si per mal o per bé,

ja sé que he creat molts conflictes sense voler ...

però, vosaltres amigues meves que creieu en tot i,

a tot li dèieu si, a vosaltres amigues meves,

us va trair aquell que pensàveu,

que sempre amb estima us parlava i,

que sempre us duria vostre menjar ...

                                         XAVI 27/11/2020

                     

                                                                                

PRATS DINS DELS ULLS

 PRATS DINS DELS ULLS

Des de que em vas tancar les finestres,

ja no puc contemplar els bells prats verd,

des de que les finestres em vas tancar,

visc en dies de núvols, sens il·luminar ...

Quan, els teus ulls m’obries,

i no em paraves de mirar,

tot se m’il·luminava,

envoltant-me de verds prats ...

Ara, busco les teves finestres,

ara vull tornar als teus ulls,

sense aquests prats verds no sé viure,

sense aquests prats verds em falta

l’alè per respirar ...

Qui m’anunciarà el dia?,

sense la claror del teu Sol,

que il·lumina un parell de

prats verds sense els quals,

no vull estar-me’n ni un sol

dia més sense contemplar ...

XAVI 11/11/2020

UN INSTANT RETORN A L’INFANTESA

UN INSTANT DE RETORN A L’INFANTESA

Entre núvols de colors i el reflex dels teu ulls,

m’endinso en un món de meravella on,

no existeixen incerteses, em trobo allà,

un altre cop en la infantesa,

cotons de sucre m’envolten i,

tot el que em diuen i veig,

per a mi, és l’únic cert ...

quanta meravella observen el meus ulls,

les oïdes tranquil·les delecten el cervell,

quina olor a oli cremat dels xurros i,

l’aroma caramel·litzat d’una poma,

mmmmmh!, quin món tant preciós,

segons la interpretació,

quan de sobte desperto,

descobrint la realitat,

i veig que tot és enganyós ...

M’he fet gran alguns em diuen,

pot ser si els hi contesto jo, però,

pels meus endins sabeu que penso,

pels meus endins penso que, m’he fet més savi ...

El que em porta a reflexionar, serà

o no, bona la saviesa?,

contestant-me al instant, i tant que és bona!,

tot depèn de com la utilitzem ...

Sols de records no es pot viure,

doncs, escollim el més bonics i,

continuem nostres vides transitant,

obrint-nos a nous camins, el que si

em quedo, és amb el record dels

colors del coto de sucre i,

el reflex dels teus ulls,

mentre la ment ja es delecta

d’un dolç petó com el dels

núvols de coto de sucre de colors ...

XAVI 9/11/2020 

ENTRE GRISOS I BOIRINES, PORTA DIMENSIONAL

 ENTRE GRISOS I BOIRINES, PORTA DIMENSIONAL

Entre grisos i boirines, eclipsant la llum del Sol,

sembla obrir-se’m una porta cap a un altre dimensió,

que content la travessaria,

si allà em trobés amb qui

jo voldria ...

Que t’enyoro ja no és notícia,

més, si es fes realitat el que aquí dic,

tornaria a gaudir de la teva acaricia ...

obra’t porta dimensional,

obrat oh! porta si us plau,

que decideixo sigui com

sigui d’arriscar-me ...

estimo més un bes i

acaricia teva que ma

vida sencera sense el

i sense ella ...

Que no hi ha res blanc ni negre,

son tot de tons grisos aquest món,

doncs per molt que em capfiqui,

jo no tinc res de res a perdre ...

Per comptes, si molt a guanyar,

si sense tu ma vida és en va,

si, et puc trobar més enllà,

un cel d’il·lusió il·luminat,

se’m obrirà ...

    XAVI 7/11/2020

EL RECORD DE LA IMAGINACIÓ VOLAR

 EL RECORD DE LA IMAGINACIÓ VOLAR

Penso fulles volant,

temps trist i records

entre tristos i bonics ...

Intento mirar però,

no hi veig, no veig res,

només penso en fulles,

en fulles volant ...

Dels records, bé,

dels records, només

son això, records!,

son somnis, com

fulles volant ...

Les fulles les veig,

volen i les oblido

fins a un altre any ...

Però, els somnis,

els somnis perduren

impregnats dins la ment ...

Son els somnis

dels meus records,

d’aquells bonics records,

m’agradaria preguntar-te

si estiguessis aquí que,

si tu també te’n recordes,

estic molt segur de que

em diries que sí ...

Recordes, aquella rialla,

que ja fa temps em vas oferir?,

seguríssim que te’n recordaries,

quina llàstima que ja no hi siguis,

avui fa un dia trist i, no veig res,

no veig res de res, només penso

en fulles, en fulles volant,

els arbres mig buits, ara,

s’assemblen a mi ...

Recordes quelcom,

aquelles tardes de passeig?,

jo t’ensenyava a contemplar

el cel i la mar?, si, sé que,

em diries que si, ho sé,

ho sé molt bé ...

La primavera tornarà,

és clar que tornarà,

i tant l’arbre com jo,

ens tornarem a emplenar ...

Ho recordes oi, recordes

les nostres primaveres?

oh!, i tant que diries que,

les recordes, ni tan sol cal

preguntar-ho, això son coses

que ja sé saben ...

Jo també ho recordo,

ho recordo tot tal i,

com si fos ara mateix,

no hi ha res més,

del que pugui viure,

que ho dugui tant fresc

dins la meva ment,

m’agradaria tant

que fossis amb mi,

per sempre, sempre!,

erets més com ella,

no tant com a mi, però,

hi ha una cosa que

mai canviarà, sempre,

Sempre! et duré al cor

i t’estimaré ...

        XAVI 3/11/2020 

CASTANYADA 2020

 CASTANYADA 2020

Confinats o sense confinar,

celebrem nostra castanyada,

no me la canviï ningú pel coi

del Halloween que,

per monstres ara no estem,

els catalans les demès cultures

respectem ...

Ara, dit això, la nostre en vigília

de tot sants, amb castanyes,

moniatos i panellets,

ens quedem més que satisfets

una mica de vi dolç, ranci o ratafia,

per donar-li al conjunt, bona alegria,

el cava tampoc pot faltar,

a l’hora de sopar ...

XAVI 31/10/2020

PERDUT EN LA DIVAGACIÓ

 PERDUT EN LA DIVAGACIÓ

Passejant per l'àgora del pensament,

tot ple de lletres, lletres i més lletres,

tant sols una imatge em ve a la ment,

una imatge que se’m va quedar impresa,

i amb res la puc esborrar ...

Ha estat tanta la destresa,

fent del record obra d’art,

com les de l’antiguitat,

per més temps que passa,

es resisteix a deterioràs,

una obra nova, es gasta

i, en quatre dies,

està per llençar ...

La teva, és tant resistent,

que mira si en porta de temps,

crec que per segles es quedarà

instaurada dins la ment,

com una bella obra d’art d’antiga saviesa,

sense remei perduraràs dins dels meus

pensaments ...

  XAVI 18/10/2020

PLUJA ALS ULLS

 PLUJA ALS ULLS

Avui està núvol però fa Sol,

mentre contemplo un paisatge canviant,

arbres de fulles verdes, ocres, grogues i

marrons ...

La ment es posa en funcionament,

recorda quan en la tardor d’ara farà

vuit o nou anys escoltàvem música

de King Crimson abraçats a la gespa

del parc ...

D’això ara ja fa uns vuit o nou anys,

i l’enyor m’ha tornat dins el meu cap,

la vista m’ho a reflectit observant un

paisatge malenconiós que tot i que,

per a molts sembli un paisatge mort,

per a mi està ple de vida dins del

record ...

Avui núvol i no plou, el Sol,

malenconia m’ha transmès,

la seva llum, veure el canviant

paisatge m’ha permès ...

he agafat la col·lecció de King Crimson

i, m’he posat la nostra cançó, aquella amb

la que ens vam fer el primer petó ...

Avui està núvol amb Sol però,

els meus ulls plouen,

plouen pluja d’amor ...

                  XAVI 8/10/2020

         

ÀNGEL CAIGUT

 ÀNGEL CAIGUT

Miliars de milers de vida porto aquí,

sempre enamorant-me de la mateixa

dona, enamorant-me sempre de tu,

soc un àngel caigut al que Satanàs,

va maleir ...

Tot sempre s’acaba, per tornar a començar,

comença quan et conec i, s’acaba quan,

et faig un petó, tu et mores jo, mai em moro,

només he de tornar a esperar, a que reencarnis

i, et torni a trobar ...

Així, comença altre cop, amb un altre nom,

en altre lloc, però, ets la mateixa, sempre tu,

passen els dies i, intento no enamora’m però,

hi ha una gran força que no em permet oblidat ...

Tornarà a arribar el moment en que, tu te’n aniràs,

i jo, la teva pèrdua tornaré a plorar, aquest,

és el meu castic, per haver estat del cel expulsat,

com a àngel caigut, hauré de vagar per sempre

desconsolat ...

Recordo cada un dels teus noms,

cada instant en que ens mirem i,

cada últim petó que ens regalem,

sempre m’acabo enamorant, tant

jo de tu com tu de mi sense saber

qui soc, com voldria d’arribar,

a aquest últim petó poder evitar,

et prometo que ho he intentat,

més sempre he estat incapaç,

sé bé, que mai has entès quan,

jo ho he intentat evitar ...

Sé que el meu amor, és de veritat,

però, no per això deixarà de matat,

és un brutal escarní aquesta maleïda

maledicció, només voldria que sabessis,

que quan tu et mores, també quelcom,

es mor en mi ...

XAVI 25/9/2020

AVUI DEIXO D’ESCRIURE

 AVUI DEIXO D’ESCRIURE

He observat els núvols a l’horitzó, i,

se m’ha format a la ment la tempesta,

avui he deixat d’escriure, quan, me’n he

adonat que escrivint no arreglo el món ...

Pot ser si el meu món interior però, no sé,

m’ha semblat quelcom egoista tot plegat,

avui, l’horitzó del tot ennuvolat,bella imatge,

cel emblanquinat i blau obscur molt enfadat ...

Avui el cel de l’horitzó m’ho ha dit, ell,

ha estat qui m’ha dit que deixi d’escriure,

si, per mi avui és un dia trist,

deixo d’escriure, tot i que,

per deixar-ho ho dic de l’única

manera que ho sé dir, escrivint! ...

Per sort, sense escriure, guardaré

per a sempre el seu record,

jo mai la oblidaré, ni vull, ni podré,

ella, va ser el meu gran amor ...

Ja poden vindre tempestes, tant

al cel com dins la meva ment que,

una cosa si està molt clara i mai

s’ennuvolarà,

com és un amor de veritat ...

                           XAVI 21/9/2020 - avui deixo d’escriure - 

DES DE LA PLATJA ESTAN

 DES DE LA PLATJA ESTAN

Asseguts contemplant la posta des de el penya segat prop de la platja estan,

etern es fes el moment en que en la teva mirada m’estava re-flecta'n,

aquell vespre, mai més poder oblida’l ...

Un vespre gaire bé perfecte si no fos per un sol detall,

resultava ser, que amiga meva erts però, un altre creia,

que a ell pertanyies, aquest era el meu desencís, doncs,

jo lliure et volia i mai et faria solament meva ...

La meva ment no ho concebia, com podia ser que,

sense voler-ho o sense saber si es el que es vol,

hagis de pertànyer a qui en realitat no vols ...

Bé, d’això ja fa molt de temps, ferides tancades,

ja no supuren però hi ha cops que encara es sent,

malgrat tot que feliç vaig ser i encara soc amb

el record, falta d’experiència diria algú però,

jo m’estimo més dir-li aprenentatge de vida,

ara, ara soc feliç només de saber-te feliç ...

Mai, mai, el meu ésser et deixarà d’estimar,

com la meva ment, mai et deixarà de pensar,

coses de la vida, coses d’un joc malparit,

que hem de fer?, continuarem jugant,

algun dia ja ens tornarem a trobar ...

XAVI 14/9/2020

OBRA D’ART

 OBRA D’ART

Els meus ulls han plorat

però, no de tristesa,

ells han plorat de felicitat,

de veure a qui s’estima

amb aquesta alegria ...

Si no fossis una persona,

cap quadre per a decorar

les parets voldria ...

Totes les meves parets,

jo voldria, fotos d’ella,

mai ningú, podria trobar

obra d’art tant bella ...

XAVI 13/9/2020

TEMPESTA DE SENTIMENTS

 TEMPESTA DE SENTIMENTS

Avui m’he allitat amb garbuix al cap,

com tal vaixell al mig d’una tempesta

en alta mar,

així m’he sentit en l’interior de la ment,

atrapat ...

Desitjo que, vingui l’alba

i, que em desfaci com desfà

tonalitats grises de la nit fosca,

retornant-me la calma i assossec,

d’aquesta tempesta de sentiments

col·lapsada dins la meva ment ...

Pluja de tempesta amb llamps i trons,

fulles caigudes d’arbres abans sans,

és com em sento quan tu te’n vas,

et vull lliure i ho suportaré bé,

però sempre, al alba amb garbuix

mental t’esperaré ...

               XAVI 9/9/2020

DESCALÇA T’HE BUSCAT

 DESCALÇA T’HE BUSCAT

T’he buscat,

he recorregut muntanyes i valls,

sabatilles, sabates i botes he gastat,

fin que descalça m’he quedat,

no sé com va ser,

no recordo com et vaig perdre,

al meu cansament físic,

se li suma el del enyor,

com enyoro sentir-te al costat,

vora el mar ...

T’he buscat recorrent muntanyes i valls,

descalça i amb dolor a l’ànima molt ferida,

he resultat, només el record,

aquells records plens d’enyorança,

em fan continuar ...

avui he sentit un calfred,

estic retornant cap a la mar,

un calfred pot ser un senyal,

aquell senyal que sempre he estat buscant,

mai he perdut ma esperança de algun dia,

tornar-te a trobar ...

Se que si et trobo, no em jutjaràs,

tal com jo, tampoc ho faré amb tu,

el dia que et trobi, peus cos i ànima,

per fi descansaran, en una abraçada

fosa tot tornarà a començar ...

Recobraré l’alè, tornaré a sentir,

et sentiré i desprès de descansar,

continuarem el recorregut,

un recorregut que havíem de fer

junts ...

viatjarem per muntanyes i valls,

les nostres muntanyes i valls,

sense parar fins que no arribem

als abismes primordials,

recuperarem tot el temps perdut,

però fins ara res, continuo buscant ...

XAVI 7/9/2020

SONET ESCÀS DE RIMA

ASSEDEGAT DE TU ...

Assedegat dels teus fluids,

et contemplo remullant-te,

mentre jo per dins m'asseco.

Com poder apaivagar la meva sed,

dels preuats elixirs, si només així,

queda satisfeta la meva ànsia.

Bevent d’aquells més saborosos nèctars,

tant sols ells, calmen de ple ma sequera,

si no pogués fer-ho així, jo em moro,

deshidratat sense substancia teva.

Si un instant, dels nèctars pogués gaudir,

de ben segur, jo em salvaria,

llavors, sense aigua et regaria,

els dos, ens retroalimentaríem ...

                                   XAVI 8/7/2017

DIR SENSE DIR ...

DIR SENSE DIR ...

De vegades dic sense dir,
i, si tu no et fixes bé,
en aquests moments en que,
sense dir dic,
llavors,tu saps ben poc de mi ...

Quan algú diu sense dir,
jo sempre em fixo i,
és per això que, et conec tant bé,
i tu, molts cops t’estranyes,
que com és que t’endevino per dins,
que com pot ser així ...

Si és que, qui diu dient,
pot ser no estigui dient res,
però, qui diu sense dir,
diu tot el que du a dins
sense reprimir ...

Tu i jo, ja fa temps que
ens coneixem, ara ja saps,
de que va aquest art,
cap excusa tens per no haver-me
endevinat si, de vegades dic sense dir ...

Tampoc la tindria jo si,
no t’endevines a tu,
si és que, que gran és la coneixença!,
arribat el moment, som l’un de l’altre
i, l’altre de l’un sense voler-ho i sense
cap mena de remei ...

                 XAVI 8/8/2020

PERDUT ...

PERDUT ...

Perdut entre els mots,
cercant paraula rere paraula,
fins que vaig dir prou!,
decidit ho vaig tindre,
viuria l’ara i aquí, aquí i avui!,
era tot quan necessitava per ser ...

Mai més tornaria a pensar en el demà,
el que passes en el futur,
cap importància tenia ja,
el fet del viure ara i aquí,
viure l’avui sense pensar en un demà,
era suficient per saber el que vindria,
no em calia investigar ...

El futur no existeix,
no és més que,
un altre tros del aquí i avui,
només és altre cop ara mateix,
perdut, molt perdut vaig estar,
entre els mots perdut del tot,
ja fa temps que no busco res més,
tot el que sabem és suficient ...

Ja sé el que diran!, que no soc
eficient, més encara!,
que soc un dropo però,
ara ja res m’importa,
ara que he descobert
el que realment hi ha,
res importa ja,
tan se val el que diran ...

                      XAVI 8/8/2020

DINS MEU ...

 DINS MEU ...

De fa ja molt de temps ...,

em plou ... el seu amor,

suaument em cau ...,

com la brisa del mar ...

Escolto el seu respirar ...,

i sembla com si del so

de les onades es tractés ...,

pensant en ella ... ardent i

furiós ...

Quan vas marxar ...?,

diguem, diguem nena ...,

quan em vas deixar ...?

Ara el record ...,

és fràgil i subtil ...,

que si no em faig fort,

podria plorar ...

Diguem, si us plau nena,

diguem quan vas marxar?,

si és que jo ..., et sento i no

m’ho puc treure de cap ...

Si us plau, diguem,

diguem ara, quan

em vas deixar ...?

Jo, encara et sento ...,

per a mi com si fossis

aquí, escolto les onades,

ets sento tant a prop de mi ...

Pot ser si ..., pot ser si que tu,

hagis marxat ... però, no, mai,

podràs anar-te’n del tot ...,

oh! nena ..., oh! tu nena,

tu vius dins meu ... i,

això mai morirà ...

XAVI 7/8/2020

                              

DES DE LA TEVA TERRA ESTANT ...

DES DE LA TEVA TERRA ESTANT ...

Des de la teva terra estant,
contemplant la vida,
fent-te companyia,
els meus ulls t’observen
amb molta alegria ...

Des de la teva terra estant,
veient a la gent com venen i van,
estimada natura, quan bella pots ser,
al despuntar l’alba, al treure el cap
l’astre rei ...

Desprès de la rosada nocturna,
tu sempre fresca i bella,
estàs millor que,
en el millor dels jardins,
des de el primer moment,
contemplant-te des de la teva terra estant,
de tu sense remei, em vaig enamora! ...

Res per a mi va ser més important que,
rendir-te respecte tant a la teva persona,
com a la teva terra d’allà estant i jo vaig
voler formar-hi part ...

Ara tant sols em falta una cosa,
per a mi no menys important,
em falta aprendre la teva llengua per amb tu,
poder comunica’m ...

És com entenc el respecte i l’amor que
a tu m’uneix des de el primer moment
que, et vaig contemplar des de
la teva terra estant ...

               XAVI 22/7/2020

DINS EL TEU MAR

DINS EL TEU MAR

Més enllà del mar no hi ha res,
més allà del teu mar ni hi ha res!,
voldria perdrem dins del teu mar,
quedar-me nedant per sempre més ...

De les teves aigües no voldria sortir,
voldria créixer i fer-me gran dins del teu mar,
voldria sentir aquesta escalfor teva eternament,
aquesta sensació de relax i ben estar ...

si em fessin sortir, mai m’eixugaria,
restaria moll fins que l’aire no ho asseques,
mica a mica, jo també m’acabaria assecant,
si dins del teu mar no pogués tornar,
demanar-te pietat, molt poc encara seria,
per a que em deixessis dins del teu mar
de tornar-hi ha entrar ...

                   XAVI 12/7/2020

RECORRENT EL CAMÍ ...

RECORRENT EL CAMÍ ...

Vaig caminant, recorrent fet camí,
no vull que ningú em vulgui seguir,
si algú que, un tros m’acompanya,
benvinguda la seva companyia,
però, continuaré tot sol, tots,
absolutament tots,
hem de recórrer
sols nostres aventurats o desventurats
camins, a voltes, pot ser acompanyats,
però, només en estones fugaç ...

Que si, que hi ha cops en que,
es sol tindre por, jo soc el primer,
la meva època vaig passar aterrit,
quasi sempre,quan t’ho veus venir,
si no ets valent, es sol estar acollonit ...

Jo ja ho sé, jo, ja ho he passat,
ara, intento continuar el meu camí,
procurant de gaudir l’instant, mirant
al meu pensament no trair ...

Que no és fàcil, això és així,
podria ser menys complicat,
si la humanitat volgués lluitar
desvestint el seu pensament,
però no, tots el camuflem,
segons a l’ordre del moment,
la falsedat ens té ben atrapats,
difícil és despulla'ns si, que,
això és així ja ho he dit ...

En realitat, només ens falta obrir els ulls,
no és cap broma, res donant per fet, que,
per molt donat per fet que ens sembli,
sempre caiem en els mateixos paranys,
per que si no, ens continuem preguntant
contínuament valgui la redundància,
que és el que a les persones ens fa més feliç?,
però, si en el fons encara que sigui en el fons
del fons, tothom ja ho sabem! ...

Que és allò que, de canviar aquest sistema nefast
on tots immersos estem ens ho impedeix? ...

Que passa amb la resposta!, ens fa por?,
o no ens agrada la realitat que amaga?,
la resposta sempre es pot suavitzar,
si, si, això està molt clar,
però, tot i el seu risc,
m’estimo més respondre
ras, curt, cru i clar:
- egoisme s’anomena,

aquest egoisme egocèntric
del que mai ni ens desprenem
ni ens despertem! ...

Ara,tornaré al meu camí,
continuaré endavant,
pot ser si trobo una font,
pararé a beure i descansar,
això si, caminaré procurant
de gaudir a cada instant,
imaginant un món millor
 pel camí aniré pensant ...

                        XAVI 3/7/2020

I STILL REMEMBER

I STILL REMEMBER

Encara recordo quan erets amb mi,
dormíem junts a la platja damunt la sorra sota del Sol,
recordo bé quan ens treien a navegar pel mar,
allà, a l’aigua ens creiem lliures,
quina sensació de benestar ...

Al tornar-nos a la sorra, ens amarraven bé,
les amarres eren nostres cadenes que ens
tornaven a ficar, passàvem la nit junts,
sota la Lluna i els estels ...

Ens quedava el bon record de «nostra» llibertat,
mai ens paràvem a pensar el temps que en gaudíem
d’aquella sensació, la resta la passàvem lligats i,
mai veiem els barrots de nostra presó ...

Ara, des de que tu ja no hi ets, la presó se m’ha fet més gran,
aquesta soledat, m'amplifica el pes de les amarres que em fan
de cadenes, des de que ja no hi ets,
fins i tot el mar sembla estar més enfadat,
he descobert que soc en una trista presó,
amb tu sempre dormíem, tancats els ulls,
al teu costat, em semblava estar en llibertat ...

Això, és el que sol passar a la gran immensitat de la humanitat,
ells viuen amb els ulls tancats i del seu somni no han despertat,
encara recordo aquell dia, quan un temporal ens va abocar a la mar,
les amarres va arrencar i tu i jo ben lliures durant un temps vam
restar ...

Quina il·lusió, quina aventura vam córrer, però,
això tant sols va arribar a durar,
fins que ens van tornar a amarrar,
quina desgràcia la nostra,
ara, encara la tinc més gran,
doncs sol com m’he quedat,
fins i tot quan navegant estic pel mar,
sento aquesta presó, que em reté
i, empresonat em té ...

Tota una desgràcia, ja et dic però, per fi he despertat,
molts records allà on siguis, jo, lliure o empresonat,
et continuaré estimant i lluitant per la llibertat ...

                                                             XAVI 1/7/2020