TEMPESTA DE SENTIMENTS
Avui m’he allitat amb garbuix al cap,
com tal vaixell al mig d’una tempesta
en alta mar,
així m’he sentit en l’interior de la ment,
atrapat ...
Desitjo que, vingui l’alba
i, que em desfaci com desfà
tonalitats grises de la nit fosca,
retornant-me la calma i assossec,
d’aquesta tempesta de sentiments
col·lapsada dins la meva ment ...
Pluja de tempesta amb llamps i trons,
fulles caigudes d’arbres abans sans,
és com em sento quan tu te’n vas,
et vull lliure i ho suportaré bé,
però sempre, al alba amb garbuix
mental t’esperaré ...
XAVI 9/9/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada