VALL DE TARDOR

 VALL DE TARDOR

Per la vall de la tardor, caminàvem tu i jo,

teníem molta pressa, abans no ens arribés

l’hivern ...

vaig fer que ens paréssim deixant presses

al calaix, vam seure’ns contemplant

el color de la vida oblidant-nos del demès,

no sé bé que tenia aquella vall,

que mirant-nos als ulls ens acabarem

estimant ...

Va ser tant intens aquell moment,

encara perdura en nostres ments,

per la vall de la tardor, caminàvem tu i jo,

enamorats del paisatge, ens vam enamorar

l’un de l’altre, voldria tornar a la vall

de la tardor ...

allí et podria tornar a fer aquell petó,

que feliç seria si com jo tu volguessis,

des de el moment en que ens trobéssim,

junts permanent-ment restaríem,

fins la nit fosca abraçats contemplant

i gaudint dels silencis interromputs

per somriures discrets i pot ser algun

gemec ...

XAVI 28/11/2020

OVELLA NEGRA

OVELLA NEGRA

Per a ser l’ovella negra vaig néixer,

dins d’un ramat d’ovelles blanques em van ficar,

elles cap al costat que els hi manaven anaven,

jo, jo només buscava escapar,

quin delit tenien elles de continuar la línia traçada,

jo, tant sols m’esforçava per lliurar-me’n

gens lesionada ...

Que ja feia jo per advertir-les però,

elles no em feien ni cas, em tractaven

com la boja, la que no sap ni té idea

d’on va ...

Així dia rere dia, esgotada i al voltant d’ells,

m’ofegaven l’alè, m’arribaria el moment en que,

moriria ofegada si no assolia ma llibertat,

menys mal que un descuit d’alguna d’ells,

em va obrir un forat, per aquell forat vaig

escapolir-me, per aquell forat vaig escapar ...

Encara és ara que les ploro,

encara és ara que escolto aquell repic de campanes,

un repic que agafa esgarrifança, doncs era el repic

de la mort, adéu companyes meves, adéu,

uns estimo amb tot el cor però,

de vegades has de ser tu i, no creure a aquell que,

et mana per allà on has d’anar,

sempre he estat ovella negra,

no sé si per mal o per bé,

ja sé que he creat molts conflictes sense voler ...

però, vosaltres amigues meves que creieu en tot i,

a tot li dèieu si, a vosaltres amigues meves,

us va trair aquell que pensàveu,

que sempre amb estima us parlava i,

que sempre us duria vostre menjar ...

                                         XAVI 27/11/2020

                     

                                                                                

PRATS DINS DELS ULLS

 PRATS DINS DELS ULLS

Des de que em vas tancar les finestres,

ja no puc contemplar els bells prats verd,

des de que les finestres em vas tancar,

visc en dies de núvols, sens il·luminar ...

Quan, els teus ulls m’obries,

i no em paraves de mirar,

tot se m’il·luminava,

envoltant-me de verds prats ...

Ara, busco les teves finestres,

ara vull tornar als teus ulls,

sense aquests prats verds no sé viure,

sense aquests prats verds em falta

l’alè per respirar ...

Qui m’anunciarà el dia?,

sense la claror del teu Sol,

que il·lumina un parell de

prats verds sense els quals,

no vull estar-me’n ni un sol

dia més sense contemplar ...

XAVI 11/11/2020

UN INSTANT RETORN A L’INFANTESA

UN INSTANT DE RETORN A L’INFANTESA

Entre núvols de colors i el reflex dels teu ulls,

m’endinso en un món de meravella on,

no existeixen incerteses, em trobo allà,

un altre cop en la infantesa,

cotons de sucre m’envolten i,

tot el que em diuen i veig,

per a mi, és l’únic cert ...

quanta meravella observen el meus ulls,

les oïdes tranquil·les delecten el cervell,

quina olor a oli cremat dels xurros i,

l’aroma caramel·litzat d’una poma,

mmmmmh!, quin món tant preciós,

segons la interpretació,

quan de sobte desperto,

descobrint la realitat,

i veig que tot és enganyós ...

M’he fet gran alguns em diuen,

pot ser si els hi contesto jo, però,

pels meus endins sabeu que penso,

pels meus endins penso que, m’he fet més savi ...

El que em porta a reflexionar, serà

o no, bona la saviesa?,

contestant-me al instant, i tant que és bona!,

tot depèn de com la utilitzem ...

Sols de records no es pot viure,

doncs, escollim el més bonics i,

continuem nostres vides transitant,

obrint-nos a nous camins, el que si

em quedo, és amb el record dels

colors del coto de sucre i,

el reflex dels teus ulls,

mentre la ment ja es delecta

d’un dolç petó com el dels

núvols de coto de sucre de colors ...

XAVI 9/11/2020 

ENTRE GRISOS I BOIRINES, PORTA DIMENSIONAL

 ENTRE GRISOS I BOIRINES, PORTA DIMENSIONAL

Entre grisos i boirines, eclipsant la llum del Sol,

sembla obrir-se’m una porta cap a un altre dimensió,

que content la travessaria,

si allà em trobés amb qui

jo voldria ...

Que t’enyoro ja no és notícia,

més, si es fes realitat el que aquí dic,

tornaria a gaudir de la teva acaricia ...

obra’t porta dimensional,

obrat oh! porta si us plau,

que decideixo sigui com

sigui d’arriscar-me ...

estimo més un bes i

acaricia teva que ma

vida sencera sense el

i sense ella ...

Que no hi ha res blanc ni negre,

son tot de tons grisos aquest món,

doncs per molt que em capfiqui,

jo no tinc res de res a perdre ...

Per comptes, si molt a guanyar,

si sense tu ma vida és en va,

si, et puc trobar més enllà,

un cel d’il·lusió il·luminat,

se’m obrirà ...

    XAVI 7/11/2020

EL RECORD DE LA IMAGINACIÓ VOLAR

 EL RECORD DE LA IMAGINACIÓ VOLAR

Penso fulles volant,

temps trist i records

entre tristos i bonics ...

Intento mirar però,

no hi veig, no veig res,

només penso en fulles,

en fulles volant ...

Dels records, bé,

dels records, només

son això, records!,

son somnis, com

fulles volant ...

Les fulles les veig,

volen i les oblido

fins a un altre any ...

Però, els somnis,

els somnis perduren

impregnats dins la ment ...

Son els somnis

dels meus records,

d’aquells bonics records,

m’agradaria preguntar-te

si estiguessis aquí que,

si tu també te’n recordes,

estic molt segur de que

em diries que sí ...

Recordes, aquella rialla,

que ja fa temps em vas oferir?,

seguríssim que te’n recordaries,

quina llàstima que ja no hi siguis,

avui fa un dia trist i, no veig res,

no veig res de res, només penso

en fulles, en fulles volant,

els arbres mig buits, ara,

s’assemblen a mi ...

Recordes quelcom,

aquelles tardes de passeig?,

jo t’ensenyava a contemplar

el cel i la mar?, si, sé que,

em diries que si, ho sé,

ho sé molt bé ...

La primavera tornarà,

és clar que tornarà,

i tant l’arbre com jo,

ens tornarem a emplenar ...

Ho recordes oi, recordes

les nostres primaveres?

oh!, i tant que diries que,

les recordes, ni tan sol cal

preguntar-ho, això son coses

que ja sé saben ...

Jo també ho recordo,

ho recordo tot tal i,

com si fos ara mateix,

no hi ha res més,

del que pugui viure,

que ho dugui tant fresc

dins la meva ment,

m’agradaria tant

que fossis amb mi,

per sempre, sempre!,

erets més com ella,

no tant com a mi, però,

hi ha una cosa que

mai canviarà, sempre,

Sempre! et duré al cor

i t’estimaré ...

        XAVI 3/11/2020