EL RECORD DE LA IMAGINACIÓ VOLAR

 EL RECORD DE LA IMAGINACIÓ VOLAR

Penso fulles volant,

temps trist i records

entre tristos i bonics ...

Intento mirar però,

no hi veig, no veig res,

només penso en fulles,

en fulles volant ...

Dels records, bé,

dels records, només

son això, records!,

son somnis, com

fulles volant ...

Les fulles les veig,

volen i les oblido

fins a un altre any ...

Però, els somnis,

els somnis perduren

impregnats dins la ment ...

Son els somnis

dels meus records,

d’aquells bonics records,

m’agradaria preguntar-te

si estiguessis aquí que,

si tu també te’n recordes,

estic molt segur de que

em diries que sí ...

Recordes, aquella rialla,

que ja fa temps em vas oferir?,

seguríssim que te’n recordaries,

quina llàstima que ja no hi siguis,

avui fa un dia trist i, no veig res,

no veig res de res, només penso

en fulles, en fulles volant,

els arbres mig buits, ara,

s’assemblen a mi ...

Recordes quelcom,

aquelles tardes de passeig?,

jo t’ensenyava a contemplar

el cel i la mar?, si, sé que,

em diries que si, ho sé,

ho sé molt bé ...

La primavera tornarà,

és clar que tornarà,

i tant l’arbre com jo,

ens tornarem a emplenar ...

Ho recordes oi, recordes

les nostres primaveres?

oh!, i tant que diries que,

les recordes, ni tan sol cal

preguntar-ho, això son coses

que ja sé saben ...

Jo també ho recordo,

ho recordo tot tal i,

com si fos ara mateix,

no hi ha res més,

del que pugui viure,

que ho dugui tant fresc

dins la meva ment,

m’agradaria tant

que fossis amb mi,

per sempre, sempre!,

erets més com ella,

no tant com a mi, però,

hi ha una cosa que

mai canviarà, sempre,

Sempre! et duré al cor

i t’estimaré ...

        XAVI 3/11/2020