ELLA ÉS MAR ÉS ELLA

ELLA ÉS MAR ÉS ELLA

D’entre la barreja d’aigua i escuma,

de les onades vas ressorgir,

la màgia d’aquesta simbiosi,

em va fascinar ...

La mútua inèrcia exercida

pels vostres dos elements,

que tan benefici assolíeu

recíprocament ...

Mai els meus ulls,

observaren millor

relació que la que

tenien els vostres
components,
d'aigua i sal el Mar
i, de sal i pell fina,
els teus ...

Potser aquesta màgia,

es dona de tan en tan,

però de beneficiosa

ho és més que si fora

molt més constant ...

per més que he buscat,

per terra cel i mar,

 en cap dels espais,

millor parella no he

trobat ...

XAVI 29/05/2017

EL MEU DIARI

EL MEU DIARI

Fa temps escric un diari,
explico tot allò que a mi
em sembla important ...

Quan començo un altre,
sempre em queda l’última
pàgina que deixo en blanc,
la reservo amb molta cura i,
fins i tot la mimo amb amor ...

Una última pàgina que sempre
en blanc em queda i, que segur
un dia podré omplir-la amb el
millor dels records que desitjo
escriure’ls i omplir-ho en elles,
pàgines de fulls en blan,
les pàgines més preuades
gelosament reservades,
únicament pel meu amor especial ...

                                     XAVI 29/05/2017 

LA MEVA ESTIMADA

LA MEVA ESTIMADA

Sota l’ombra de l’arbre,

contemplava la meva estimada,

la muntanya m’agradava però,

ni a la sola de la sabata li arribava.

No era la muntanya la meva estimada,

ella era d’una bellesa més alçada,

a l’estiu, fresca i atraient i, a l’hivern

més esquerpa però tant atractiva com sempre,
cap més podia ser la meva estimada,

cap més que la meva Mar desitjada ...

                                        XAVI 26/05/2017

NITS DE SILENTS ESGUARDS

NITS DE SILENTS ESGUARDS

T’observava mentre tu,

contemplaves la Lluna

ataronjada a l’horitzó,

la suau brisa em portava

les teves olors ...

De tan en tan, em dirigies

un d’aquells esguards

misteriosos tant teus, jo,

quedava descol·locat, tal

com sempre t’agradava

fer-ho, amb el reflex

divertit incrustat en la

teva pupil·la ... i, ni una

gota de sang hagués tret

si m’haguessin punxat.

Tu, amb silent, i esguards

de tan en tan, vas continuar

contemplant la ataronjada

Lluna a l’horitzó ...

Per un llarg espai de temps

d’aquella passada horabaixa,

vam romandre en aquesta

situació ...

Finalment, em vas mirar amb

un dels teus afables somriures,

aquell somriure que a mi,

sempre em capturava i ja no

em deixava fugir.

Amb aquell formós esbós als

llavis, em vas dir en absolut

silent, tant sols amb el so de

la nit, vas dir-me que si ...

Des de aquell instant,

vaig aprendre a respectar

de tu, fins i tot, els teus
silents ...

 XAVI 25/05/2017

EL SOL I TU

EL SOL I TU

Com el Sol,

neixes cada dia.

Sortint del mar,

et contemplo

embadalit com,

a poc a poc vas

alçant el vol.

La teva càlida llum,

tot ho va inundant,

voldries arribar fins

al fons dels oceans,

pogué ser juganera

amb les coloraines

de belles coral·lines.

Em deleix veure’t cada dia

sortir a recer de les obagues

i avançades albades donant

el meu últim badall, l’espera

se’m torna intransigent quan,

t’albiro en la mar refulgent,

quals cristalls de quars,

m’observes amb el teu

esguard diamantí ...

neixes cada dia com el Sol

sortint del mar em dons

la teva calor.

    XAVI 24/05/2017

IMAGINARI

IMAGINARI

Per mons imaginaris,

navegaria amb ella,

fins a la fi del món,

me la estimaria.

Quina amarga sensació,

despertant del meu somni,

per descobrir que ella,

també ha estat producte ...

del meu imaginari.

              XAVI 21/05/2017

PER SENDES DE BOSCOS AQUÀTICS

PER SENDES DE BOSCOS AQUÀTICS

Els Sol llueix enlluernant la Ginesta,

lluita de grocs per ser el més bonic ...

Quin blau el del cel, que des de el del mar

l’horitzó divideix, el blanc dels núvols, un

bell reflex a l’escuma de braves onades,

pinten el meu paisatge.

Aquella brisa de fragàncies divines que en

el meu record impregnades perduren, son

el suport que se’m aferra com qualsevol te

quelcom on agafar-se, per fer la vida més

feliç.

Caminant per les marges de sendes de

boscos aquàtics, sense descans vaig

buscant-la, seguint un reguitzell de

periples viatges que, tan sols em

porten altre cop al punt de sortida.

Malgrat tot, el record màgic i aquest

paratge, em reconforta fent-me viure

amb una alegria i dinamisme del que

mai hagués cregut ser-ne capaç.

Jo, se molt convençut de que un dia,

la trobaré. Aquell dia, la lluentor del

Sol i el seu groc intens, s’unirà al de

la Ginesta indicant que, en bellesa

son iguals.

A la nit, les estrelles brillaran amb

tal fulgor que la mare Lluna,

orgullosa d’elles es sentirà com,

qualsevol mare de les seves filles

en el dia del seu primer festival

escolar ...

Quan hagi arribat aquest punt,

serà quan podré dir amb tota

la meva sinceritat que,

ja per fi em sento realitzat i,

com a premi per a ella, la duré

sense vacil·lar cap al nostre

cobdiciat niu d’amor ...

                 XAVI 20/05/2017

LA BOGERIA D’UNA DOLÇA SENSACIÓ

LA BOGERIA D’UNA DOLÇA SENSACIÓ

Dia assolellat, brisa fresca des de l’horitzó,
voldria recitar-li als colors dels teu ulls,
encisar-me amb la dolçor del teu somriure,
perdrem en la bogeria d’aquesta dolça
sensació que, emana del teu ser com
l’aigua fresca i transparent d’una font
natural de muntanya.

Desitjaria perdem dins la teva mirada, en la
dolçor d’aquest somriure i no tornar mai més,
quedar-m’hi per sempre dins els teus encants,
embruixat dels teus influxos.

Que per recomanació mèdica, comences a fer
meditació i, que un dia estant de teràpia,
contemplant la nostra mar, retrobar-me amb mi
mateix que, quan ho assolis-hi me’n adonaria
que no soc més que una part de tu mateixa,
d’aquella fresca i transparent sensació ...

XAVI 19/05/2017

RES POT SER MÉS GRAN

RES POT SER MÉS GRAN

T’oferiria calidesa amb una acaricia,

tendresa amb un dels meus somriures,

per reconfortat, amb una abraçada.

Ara, per generositat t’oferiria un petó,

una mirada per expressar-ho tot i,

amb un dolç silenci t’ho revelaria.

També una cosa forta , una emoció,

ple de sorpresa com a símptoma de

saviesa, per intel·ligència et faria una

pregunta i com a més poderós el que

t’oferiria seria el meu amor...

                                XAVI 14/05/2017

LA MEVA NIMFA ...

LA MEVA NIMFA ...

Brisa marina, aroma de mar,

nimfa d’aigua , la més bella,

així és ella ...

Aquest és el seu paratge,

al mar ella pertany, seves

son les platges a les que,

quan jo hi vaig, allí la

veig reflectida.

Quan el Sol em toca, és

com si em toques la seva

mà, la brisa marina a la cara,

com el seu exquisit alè!, la

daurada sorra, la seva fina pell

i l’aigua amb onades d’escuma

salada, tot el seu ser ...

                  XAVI 4/05/2017