PER SENDES DE BOSCOS
AQUÀTICS
Els Sol llueix
enlluernant la Ginesta,
lluita de grocs per
ser el més bonic ...
Quin blau el del
cel, que des de el del mar
l’horitzó
divideix, el blanc dels núvols, un
bell reflex a
l’escuma de braves onades,
pinten el meu
paisatge.
Aquella brisa de
fragàncies divines que en
el meu record
impregnades perduren, son
el suport que se’m
aferra com qualsevol te
quelcom on
agafar-se, per fer la vida més
feliç.
Caminant per les
marges de sendes de
boscos aquàtics,
sense descans vaig
buscant-la, seguint
un reguitzell de
periples viatges
que, tan sols em
porten altre cop al
punt de sortida.
Malgrat tot, el
record màgic i aquest
paratge, em
reconforta fent-me viure
amb una alegria i
dinamisme del que
mai hagués cregut
ser-ne capaç.
Jo, se molt
convençut de que un dia,
la trobaré. Aquell
dia, la lluentor del
Sol i el seu groc
intens, s’unirà al de
la Ginesta indicant
que, en bellesa
son iguals.
A la nit, les
estrelles brillaran amb
tal fulgor que la
mare Lluna,
orgullosa d’elles
es sentirà com,
qualsevol mare de
les seves filles
en el dia del seu
primer festival
escolar ...
Quan hagi arribat
aquest punt,
serà quan podré
dir amb tota
la meva sinceritat
que,
ja per fi em sento
realitzat i,
com a premi per a
ella, la duré
sense vacil·lar cap
al nostre
cobdiciat niu d’amor
...
XAVI 20/05/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada