LA MEVA ESTIMADA
Sota l’ombra de
l’arbre,
contemplava la meva
estimada,
la muntanya
m’agradava però,
ni a la sola de la
sabata li arribava.
No era la muntanya
la meva estimada,
ella era d’una
bellesa més alçada,
a l’estiu, fresca i atraient i, a l’hivern
més esquerpa però
tant atractiva com sempre,
cap més podia ser la meva estimada,
cap més podia ser la meva estimada,
cap més que la meva
Mar desitjada ...
XAVI 26/05/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada