dijous, 24 d’agost del 2017

DECIAN QUE NOS QUERIAN

DECIAN QUE NOS QUERIAN
En sus almas y mentes desmineralizadas,
solo les cabia la codicia, ansias de poder
i posesión desenfrenada.
Almas i mentes belicosas des de antaño,
impreso en su a.d.n. lo llevan, como en el
nuestro gravado a fuego lleva, el trabajo,
la solidaridad i el voluntarismo.
Ellos miravan de inundar sus egos para
sentirse llenos de algún modo però,
únicamente conseguian hacer daño
a gente honesta, continuando igual
de vacios.
Creian ser los dueños de todas sus
conquistas aunque, el tiempo les
indicava que, toda creación artificial,
a la larga se perdia.
Ahora, la más alta de sus conquistas,
estava a punto de perderse.
Eso les hacia querer llenar sus egos,
para vencer la impoténcia, de ver como
se quedan vacios ...
XAVI 24/08/2017

dijous, 17 d’agost del 2017

COM LA SORRA I EL MAR

COM LA SORRA I EL MAR

Com el mar a la rossa sorra me la vaig estimar,
acaronant-la en silenci com l’onada acarona amb
la seva escuma quan soc a tocar la vora del mar.

La humida, salada i pausada llàgrima caient galtes
avall, seguia acaronant-la en la distancia quan me’n
tornava com se’n tornava l’onada altre cop cap al seu
cau.

L’onada deixava la seva sorra per tornar a formar part
del seu estimat, jo la deixava per voler tornar a ser
jo mateix.

L’onada ja tornava a formar part també, d’ella mateixa
però, sempre tornava a la sorra a acaronar,la sorra, la
rebia amb un somriure dedicat al seu amant.

Jo, sempre tornava a voler ser jo mateix, acaronant-la en
silenci com l’onada acarona amb la seva escuma quan
soc a tocar la vora del mar.

XAVI 17/08/2017


dissabte, 12 d’agost del 2017

PART DE NOSTRA ESSÈNCIA

PART DE NOSTRA ESSÈNCIA
Immensa llengua de pedra,
avança endinsant-se a la mar,
supèrbia estructura humana,
menjant-se terreny natural.
Maleïdes sobiranies confuses
que, acaben eclipsant sempre
l'autenticitat.
Ara que pot quedar-nos?,
sinó un podrit egoisme
endèmic que, desitja allò
que és de tots.
Tant sols pel seu gaudi
exclusiu de navegar per
un mar que no és ni seu
ni meu ...
Aquesta és part de nostra
essència, doncs com
aquesta, per desgràcia,
quasi totes les demés.
XAVI 12/08/2017