PART DE NOSTRA ESSÈNCIA
Immensa llengua de pedra,
avança endinsant-se a la mar,
supèrbia estructura humana,
menjant-se terreny natural.
avança endinsant-se a la mar,
supèrbia estructura humana,
menjant-se terreny natural.
Maleïdes sobiranies confuses
que, acaben eclipsant sempre
l'autenticitat.
que, acaben eclipsant sempre
l'autenticitat.
Ara que pot quedar-nos?,
sinó un podrit egoisme
endèmic que, desitja allò
que és de tots.
sinó un podrit egoisme
endèmic que, desitja allò
que és de tots.
Tant sols pel seu gaudi
exclusiu de navegar per
un mar que no és ni seu
ni meu ...
exclusiu de navegar per
un mar que no és ni seu
ni meu ...
Aquesta és part de nostra
essència, doncs com
aquesta, per desgràcia,
quasi totes les demés.
essència, doncs com
aquesta, per desgràcia,
quasi totes les demés.
XAVI 12/08/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada