SEMPRE PERDURA
Jo era el mar i tu
la roca a la que d’abraçades,
venia a humiteja't,
quan la mar erets
tu, jo la sorra que bressolant-me,
venies a humiteja'm.
Amb el temps, la
roca i la sorra varen asseca’s però,
el/la mar humida va
perdurar ...
XAVI 29/07/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada