Quan la mar se’m torna brava
i, en el cel no hi veig resposta,
se’m presenten els teus ulls ...
Ulls color de mar, a voltes
de serenor i d’altres porten
impresa la tempesta ...
en moments de remolins en la ment,
per a mi em dus serenor i,
en els de monotonia tediosa,
un impuls mitjà entre,
serenor i tempesta,
em dus un bri de vida que
em torna a reviscolar ...
XAVI 8/07/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada