INCLOURE EL TEU POEMA DINS DEL MEU

INCLOURE EL TEU POEMA DINS DEL MEU

Quin desig tant profund, de tindre el teu poema
dins del meu, moltes nits sense dormir i dies de
rumiar-m'ho molt sense donar amb la solució ...

Quina angoixa més eterna se’m presentava a
l’ànima de no poder-ho assolir,
però de la nit es va obrir l’alba i aquella tènue
claror a la vegada d’obrir-se pas, s’anava fent
més clara i radiant, allí estaves tu i el teu poema
dibuixant ...

Quina màgica ocasió, ara podria captar-ho,
així ho faria per acabar component, el teu poema
incrustat dins les entranyes del que seria un poema
teu i meu ...

   XAVI 29/10/2018 

DE VEGADES UN VERS ...

DE VEGADES UN VERS ...

De vegades, tot l’univers pot cabre en un sol vers,

de vegades un sol vers pot ser vàlid per a tot l’univers,

tu per mi, ets tot l’univers mentre jo, intento compondré

el vers vàlid per tu, tot el meu univers ...

                                            XAVI 29/10/2018

TRANSPARENT

TRANSPARENT

T’he volgut fer un poema transparent,
com el reflex del cel en l’aigua d’un llac,
tant diàfan i tant clar que, només et puc
dir la veritat ...

Transparent, diàfana i pura,
així és tal i com m’has semblat,
els meus ulls, cos i ànima,
tot l’ésser sencer,
mai ha gaudit tant,
d’una criatura igual,
l’única que he conegut divina ...

Només sentir el teu existir,
transporta els meus sentits,
a un món dolç i màgic,
el so, el tacte, la vista i el gust,
se’m tornen tant naturals que,
com si al mig del paradís,
immers estigués ...

Ara jo, ja he complert,
aquí et deixo el meu
«poema» obert i transparent ...

                            XAVI 25/10/2018

EL SEU SOMRIURE

EL SEU SOMRIURE

Quan ella em somriu,

se li forma als llavis,

entre la seva preciosa

boca una mitja Lluna

en forma de bressol ...

Aquest és el bressol

que somnio i em don

quelcom cada dia,

aquest és el bressol on,

bressola’m voldria nit i

dia ...

Cada hora, minut i segon

des d’ahir de per vida ...

Tothom sap que, sense

somnis no viuríem,

doncs, deixeu-me sol

amb els meus somnis

i viure feliç la meva vida ...

XAVI 25/10/2018

ESPERANT EL MOMENT

ESPERANT EL MOMENT

M’he esperat a tindre la imatge adient,
per fer-te aquesta poesia,
mira la paciència quant m’ha pesat,
ja que sempre en la meva ment has estat,
ara ja he començat i, cap remei em queda
més que acabar el que ja he començat ...

D’acabar segur que acabarà però,
un conflicte se’m presenta i,
se’m fa present,
el conflicte,
és el següent,
quan t’escric no puc parar,
tal com si fossis amb mi,
de parlar no puc deixar ...

Si és que, tan grat és estar amb tu,
que un hora és un minúscul instant,
mig dia no acaba d’arribar a instant
i, tot un dia un somni per a qui
aquest poema està cuinant ...

deixa’m acabar de cuina’l,
ara, a foc lent per a que es vagi fent,
lent, molt lent, cap pressa fa res bo,
amb tranquil·litat i bona lletra,
la cuina d’un poema pot
ser molt més plaent ...

s’escapa un intens petó,
això ja no forma part del poema
però, per acabar havia de satisfer
també un del meu desitjat fonema ...

                                     XAVI 23/10/2018

AIXÍ NEIX I CREIX UN POEMA

AIXÍ NEIX I CREIX UN POEMA

Envoltat entre les boires dels records,

se’n va la tarda entrant l’hora baixa,

es transformen els colors, obrint-se

pas entre els més acolorits i clars que,

poc a poc seran substituïts pel més

grisos i ocres ...

Aquests, fins que no s’alci el silenci de

la negra nit, acabaran regnant. D’aquesta

tranquil·la foscor, em sorgeixen mots

incontrolats ...

Com si de fulles d’arbres es tractes,

omplo amb ells l’hivern d’un full

de paper ...

Un full de paper buit, que la seva

primavera torna a sentir brostar,

entre la fosca negra nit i l’hivern

d’un full en blanc, creix aquest

poema que, tant sols per a tu va

dedicat ...

XAVI 13/10/2018

TOT CARÀCTER I VALENTIA

TOT CARÀCTER I VALENTIA

Sense por a parlar, ella decideix,

dona de caràcter tant si està contenta

com si pateix ...

No n’he conegut amb més empenta,

mai te por a caure enlairant-se alegrement,

és com l’heroïna d’un conte,

és la noia més valenta ...

XAVI 11/10/2018

MOMENTS PEL RECORD ...

MOMENTS PEL RECORD ...

Entre verds-groguencs,

marrons i rogencs,

el meu esperit s’endinsa

en el de la tardor ...

Colors ocres definint malenconia i enyor,

del meu cor, sorgeix aquell sentiment

de to tant especial ...

El to d’un record en el temps, d’una mirada,

d’una estona, d’un instant, d’una intuïció,

d’un voler i saber que no pot ser ...

Quan arriba la tardor, la ment se’m aboca,

a la transició del aquí cap a la memòria de

vivencies apassionants ...

I com m’estimo aquesta estació !, la tardor i

jo, jo i la tardor, és el moment de submergir-me

dins de la ment en el més profund dels meus

pensaments ...

d’ella trec bells records que ressuscito de tan

en tant o de tardor a tardor i, que m’aporten

alegria i ben estar ...

Fins que els he de deixar anar, moment en que,

he de tornar a estabilitzar-me en vida i, viure-la

esperant la propera tardor per tornar a sentir-me

de tu més a prop ...

            XAVI 9/10/2018

APRENENT A SOMIAR

APRENENT A SOMIAR

He après a somiar sense tu,

malgrat no fer res més que

somiar-te ...

Sense tu he après a somiar,

per sort, somiar-te és tant

senzill que em surt sense

cap esforç ni pensar ...

XAVI 7/10/2018