AIXÍ
NEIX I CREIX UN POEMA
Envoltat
entre les boires dels records,
se’n
va la tarda entrant l’hora baixa,
es
transformen els colors, obrint-se
pas
entre els més acolorits i clars que,
poc
a poc seran substituïts pel més
grisos
i ocres ...
Aquests,
fins que no s’alci el silenci de
la
negra nit, acabaran regnant. D’aquesta
tranquil·la
foscor, em sorgeixen mots
incontrolats
...
Com
si de fulles d’arbres es tractes,
omplo
amb ells l’hivern d’un full
de
paper ...
Un
full de paper buit, que la seva
primavera
torna a sentir brostar,
entre
la fosca negra nit i l’hivern
d’un
full en blanc, creix aquest
poema
que, tant sols per a tu va
dedicat
...
XAVI
13/10/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada