EL
SEU SOMRIURE
Quan
ella em somriu,
se
li forma als llavis,
entre
la seva preciosa
boca
una mitja Lluna
en
forma de bressol ...
Aquest
és el bressol
que
somnio i em don
quelcom
cada dia,
aquest
és el bressol on,
bressola’m
voldria nit i
dia
...
Cada
hora, minut i segon
des
d’ahir de per vida ...
Tothom
sap que, sense
somnis
no viuríem,
doncs,
deixeu-me sol
amb
els meus somnis
i
viure feliç la meva vida ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada