DONA SOC JO

DONA SOC JO

Dona, soc jo, aquell que penses i saps que et va estimar,
ara pot ser penses que ja no t’estima, et mires al mirall i
t’ho diu falsament, ara penses que ningú pot estimar-te
tal com pensaves i sabies que jo i t’estimava avanç però,
si avanç la raó sempre t’acompanyava, ara no, per culpa
d’aquest mirall.
Mirall mental o envidriat en el que et mires, i que t’ha
fet deixar la raó, com al poeta la inspiració quan li falta
la seva musa, aquella musa que li obre la ment deixant
fluir idees en forma de mots que lligats d’uns als altres
forment frases creant vers.

Dona, no t’abandonis a la imatge del mirall, que no és cap
altre que la de la teva ment, soc jo dona, jo soc aquell que
tu pensaves i sabies que avanç t’estimava, soc jo dona,
aquell que pensaves i sabies, ara la raó et traeix però,
soc jo dona qui et diu que continua estimant-te tant o
més que el que pensaves i sabies que t’estimava avanç.

Soc jo dona, si jo qui t’estima i mai t’ha estimat solament
a una part de tu dona, de bon començament, t’ha estimat
per complet a carn i ossos, ànima i esperit, si quelcom em
faltés, ella sencera em faltaria i no podria estimar-la amb

tota l’essència que es mereix. . 

soc jo dona, si soc jo,

aquell que sempre t’estimarà. . .

                               XAVI 19/11/2016

JUEGOS DE AZAR

JUEGOS DE AZAR

Jugare a juegos de azar, a que mis versos

te atrapen hacia mi... , tejeré tus espacios

de libertad.... , mientras tanto, el color de

tus ojos seguiré admirando... , tu sonrisa

de miel , tu fino Cabello, y ese cuerpo de

mujer....

Si consigo.... traerte hacia mi.... , volveré

a jugar.... a juegos del azar, a que mis

versos te atrapen hacia mi.... ,

en amores , desgraciado siempre fui.... ,

el juego siempre se me dió mejor....

Toca un alto en el camino.... , un trago

de la bota , recolocar mi pesado macuto

repleto de pesares, de alguna alegria y

infinitas vivencias que va ofreciendo esta

vida....

Después, continuaré siguiendo mi camino.... ,

volviendo a jugar.... , a juegos de azar , a que

mis versos te atrapen hacia mi.... , tejiendo sin

olvidar.... , tus espacios de libertad.... Y por fin,

me detendré, quando nuestro deso satisfecho

esté.... , así lo haré, o moriré.... , en tierra de

nadie, bebiendo y jugando a juegos de azar....

                                                              XAVI 11/11/2016

JA FA CINC ANYS

                   JA FA CINC ANYS

Ja fa cinc anys que hi han nits que contemplo

al cel la llum que ve del firmament d’estels, una

llum que em fa recordar la que s’acostava fins al meu

llit, per col·locar-me bé la flassada i no passés fred les

gèlides nits d’hivern.

Tu erets la llum que m’envoltava, protegia i

cara al vespre, un petó de bona nit em feia,

ja fa cinc anys que faltes entre la meva vida,

ja fa cinc anys i no t’he oblidat ni un sol dia.

Vas ser pare i mestre i, per cap mestre i

pare et canviaria, tu vas oferir-me

dedicació i estima, tal com la Lluna

els hi ofereix als estels, eclipsant-se

de tant en tant deixant-los brillant.

No era conscient de que s’apagava

la teva llum, jo continuava desitjant,

que estès encesa i no s’apagués per

poder celebrar el teu aniversari a

casa meva, tot esperant un dia més

que, mai arribaria.

Em van tindre que avisar estant

Present, que la teva preciosa llum

s’havia apagat però, en principi,

jo la veia encara allà, fins que la

realitat s’imposà i, vaig plorar, sí,

vaig plorar.

Quants matins de platja perduren

en la memòria, quants viatges

realitzats, amb aquella alegria

i serenor de qui sempre sap on

va, tan si fos o no veritat,

estan amb tu, tot harmonia,

sempre donant el millor que

tenies.

Si, alguna discussió hi havia,

tu sempre en constructiva la

converties, tota la teva llum,

era quan més lluïa, instal·lada

en tu, formant de tu una part

inseparable que t’engrandia.

Avui, aquesta nit, contemplo

el cel, i ja no veig la llum dels

estels, aquesta nit veig la llum

del teu ésser pare.

Records del teu fill que tant et

va quedar a deure. Per acabar,

aquest missatge t’envio :

-          Si veus al teu

net, al Solet de la meva ànima,

obre-li els teus braços com a mi

quan era més petit i cuida-te’n,

jo ja vinc remant, quan la meva

barca vegis arribar obre més els

braços per acolli’ns a tots dos,

net i fill, mentrestant, en el més

preuat racó del meu cor us portaré,

aquest preuat racó és tot el meu cor

sencer.

XAVI 5/11/2016

                                                                                                      

ENTRE LES TEVES MUNTANYES I VALLS

ENTRE LES TEVES MUNTANYES I VALLS

Avui vinc dispost a esbrinar el logaritme del teu somriure,

i l'equació  del teu mirar, per fer-ho, seré poeta-aventurer,

em llençaré a la arena quan el Cèsar ordeni que surtin els

lleons ...

Per tu lluitaré com errant cavaller, batent-me en dol per a

la seva dama i la flor aconseguir,

obre’m la porta nina que vull passar,

obre’m la porta nina que vinc molt cansat,

mai sabràs aquestes botes el que han caminat,

obre’m la porta nina que a ma vida vull abraçar,

un vas de vi, un tros de formatge i una mica de pa ...

Avui passaré la nit entre les teves muntanyes i valls,

vull arribar i endinsa’m en el teu crater,

que s’allotja en la immensitat del teu jardí de l'edèn ...

Aquesta nit estic dispost a esbrinar la màgia del teu logaritme

i el secret d’una equació,

obre’m la porta o en la posada estaré, bevent de records,

bevent records de besades que vaig descobrir,

aquesta nit estic dispost a esbrinar la màgia del teu logaritme,

deixe’m passar, obre’m la porta nina que vinc molt cansat,

obre’m la porta o en la posada estaré, bevent,

bevent records de besades que vaig descobrir

en aquell antre on et vaig conèixer,

entre les teves cames i un llum vermell,

el teu cos arquejant-se m'avisava per a,

les meves carícies intensificar ...

Aquella va ser la meva errada,

i és que de tu i el teu cos

em vaig enamorar, dia fatal,

al aixeca’m, amb tota la ressaca

i el desengany, ella, el costat

del seu llit calent havia deixat,

arrugues al llençol,

record d’una nit d’amor

desenfrenat

i, adéu, adéu,

un cop la vaig tindre

i, ja no la vaig veure mai més,

va ser la fi del meu logaritme,

que una nit amb lluna vaig passar,

i tocat em va deixar,

per sort no enfonsat,

en la ment una marca

que, per molt que,

intenti esborrar, més

es fereix el cor ...

         XAVI 9/11/2016 

TASTANT ELS SEUS NÈCTARS

TASTANT ELS SEUS NÈCTARS

De la seva mel vaig tastar una mica,

tot just per un instant del seu gust,

no va ser pas gaire, tampoc va ser

tan poc, però desprès d’haver-la

tastada, cada nit entre somnis,

l’inconscient em demana el seu

aliment.

Ella està farcida del seu nèctar vital,

voldria tornar a provar-la per poder

sortir d’aquest somni que, cada dia

es presenta com si d’una roda que

acaba el seu gir es tractés, tornant

a començar.

Si no fos pel record real, del somni no

voldria marxar però, un cop que ho has

tingut de veritat, el somni només t’ho fa

enyorar, et ve com real en la ment i, que

quan despertes te’n adones altre cop que

tot torna a ser il·lusió.

                      XAVI 30/10/2016