DONA SOC JO

DONA SOC JO

Dona, soc jo, aquell que penses i saps que et va estimar,
ara pot ser penses que ja no t’estima, et mires al mirall i
t’ho diu falsament, ara penses que ningú pot estimar-te
tal com pensaves i sabies que jo i t’estimava avanç però,
si avanç la raó sempre t’acompanyava, ara no, per culpa
d’aquest mirall.
Mirall mental o envidriat en el que et mires, i que t’ha
fet deixar la raó, com al poeta la inspiració quan li falta
la seva musa, aquella musa que li obre la ment deixant
fluir idees en forma de mots que lligats d’uns als altres
forment frases creant vers.

Dona, no t’abandonis a la imatge del mirall, que no és cap
altre que la de la teva ment, soc jo dona, jo soc aquell que
tu pensaves i sabies que avanç t’estimava, soc jo dona,
aquell que pensaves i sabies, ara la raó et traeix però,
soc jo dona qui et diu que continua estimant-te tant o
més que el que pensaves i sabies que t’estimava avanç.

Soc jo dona, si jo qui t’estima i mai t’ha estimat solament
a una part de tu dona, de bon començament, t’ha estimat
per complet a carn i ossos, ànima i esperit, si quelcom em
faltés, ella sencera em faltaria i no podria estimar-la amb

tota l’essència que es mereix. . 

soc jo dona, si soc jo,

aquell que sempre t’estimarà. . .

                               XAVI 19/11/2016