ENTRE LES TEVES MUNTANYES I VALLS

ENTRE LES TEVES MUNTANYES I VALLS

Avui vinc dispost a esbrinar el logaritme del teu somriure,

i l'equació  del teu mirar, per fer-ho, seré poeta-aventurer,

em llençaré a la arena quan el Cèsar ordeni que surtin els

lleons ...

Per tu lluitaré com errant cavaller, batent-me en dol per a

la seva dama i la flor aconseguir,

obre’m la porta nina que vull passar,

obre’m la porta nina que vinc molt cansat,

mai sabràs aquestes botes el que han caminat,

obre’m la porta nina que a ma vida vull abraçar,

un vas de vi, un tros de formatge i una mica de pa ...

Avui passaré la nit entre les teves muntanyes i valls,

vull arribar i endinsa’m en el teu crater,

que s’allotja en la immensitat del teu jardí de l'edèn ...

Aquesta nit estic dispost a esbrinar la màgia del teu logaritme

i el secret d’una equació,

obre’m la porta o en la posada estaré, bevent de records,

bevent records de besades que vaig descobrir,

aquesta nit estic dispost a esbrinar la màgia del teu logaritme,

deixe’m passar, obre’m la porta nina que vinc molt cansat,

obre’m la porta o en la posada estaré, bevent,

bevent records de besades que vaig descobrir

en aquell antre on et vaig conèixer,

entre les teves cames i un llum vermell,

el teu cos arquejant-se m'avisava per a,

les meves carícies intensificar ...

Aquella va ser la meva errada,

i és que de tu i el teu cos

em vaig enamorar, dia fatal,

al aixeca’m, amb tota la ressaca

i el desengany, ella, el costat

del seu llit calent havia deixat,

arrugues al llençol,

record d’una nit d’amor

desenfrenat

i, adéu, adéu,

un cop la vaig tindre

i, ja no la vaig veure mai més,

va ser la fi del meu logaritme,

que una nit amb lluna vaig passar,

i tocat em va deixar,

per sort no enfonsat,

en la ment una marca

que, per molt que,

intenti esborrar, més

es fereix el cor ...

         XAVI 9/11/2016