dimecres, 22 de juliol del 2020

DES DE LA TEVA TERRA ESTANT ...

DES DE LA TEVA TERRA ESTANT ...

Des de la teva terra estant,
contemplant la vida,
fent-te companyia,
els meus ulls t’observen
amb molta alegria ...

Des de la teva terra estant,
veient a la gent com venen i van,
estimada natura, quan bella pots ser,
al despuntar l’alba, al treure el cap
l’astre rei ...

Desprès de la rosada nocturna,
tu sempre fresca i bella,
estàs millor que,
en el millor dels jardins,
des de el primer moment,
contemplant-te des de la teva terra estant,
de tu sense remei, em vaig enamora! ...

Res per a mi va ser més important que,
rendir-te respecte tant a la teva persona,
com a la teva terra d’allà estant i jo vaig
voler formar-hi part ...

Ara tant sols em falta una cosa,
per a mi no menys important,
em falta aprendre la teva llengua per amb tu,
poder comunica’m ...

És com entenc el respecte i l’amor que
a tu m’uneix des de el primer moment
que, et vaig contemplar des de
la teva terra estant ...

               XAVI 22/7/2020

diumenge, 12 de juliol del 2020

DINS EL TEU MAR

DINS EL TEU MAR

Més enllà del mar no hi ha res,
més allà del teu mar ni hi ha res!,
voldria perdrem dins del teu mar,
quedar-me nedant per sempre més ...

De les teves aigües no voldria sortir,
voldria créixer i fer-me gran dins del teu mar,
voldria sentir aquesta escalfor teva eternament,
aquesta sensació de relax i ben estar ...

si em fessin sortir, mai m’eixugaria,
restaria moll fins que l’aire no ho asseques,
mica a mica, jo també m’acabaria assecant,
si dins del teu mar no pogués tornar,
demanar-te pietat, molt poc encara seria,
per a que em deixessis dins del teu mar
de tornar-hi ha entrar ...

                   XAVI 12/7/2020


divendres, 3 de juliol del 2020

RECORRENT EL CAMÍ ...

RECORRENT EL CAMÍ ...

Vaig caminant, recorrent fet camí,
no vull que ningú em vulgui seguir,
si algú que, un tros m’acompanya,
benvinguda la seva companyia,
però, continuaré tot sol, tots,
absolutament tots,
hem de recórrer
sols nostres aventurats o desventurats
camins, a voltes, pot ser acompanyats,
però, només en estones fugaç ...

Que si, que hi ha cops en que,
es sol tindre por, jo soc el primer,
la meva època vaig passar aterrit,
quasi sempre,quan t’ho veus venir,
si no ets valent, es sol estar acollonit ...

Jo ja ho sé, jo, ja ho he passat,
ara, intento continuar el meu camí,
procurant de gaudir l’instant, mirant
al meu pensament no trair ...

Que no és fàcil, això és així,
podria ser menys complicat,
si la humanitat volgués lluitar
desvestint el seu pensament,
però no, tots el camuflem,
segons a l’ordre del moment,
la falsedat ens té ben atrapats,
difícil és despulla'ns si, que,
això és així ja ho he dit ...

En realitat, només ens falta obrir els ulls,
no és cap broma, res donant per fet, que,
per molt donat per fet que ens sembli,
sempre caiem en els mateixos paranys,
per que si no, ens continuem preguntant
contínuament valgui la redundància,
que és el que a les persones ens fa més feliç?,
però, si en el fons encara que sigui en el fons
del fons, tothom ja ho sabem! ...

Que és allò que, de canviar aquest sistema nefast
on tots immersos estem ens ho impedeix? ...

Que passa amb la resposta!, ens fa por?,
o no ens agrada la realitat que amaga?,
la resposta sempre es pot suavitzar,
si, si, això està molt clar,
però, tot i el seu risc,
m’estimo més respondre
ras, curt, cru i clar:
- egoisme s’anomena,
aquest egoisme egocèntric
del que mai ni ens desprenem
ni ens despertem! ...

Ara,tornaré al meu camí,
continuaré endavant,
pot ser si trobo una font,
pararé a beure i descansar,
això si, caminaré procurant
de gaudir a cada instant,
imaginant un món millor
 pel camí aniré pensant ...

                        XAVI 3/7/2020

dimecres, 1 de juliol del 2020

I STILL REMEMBER

I STILL REMEMBER

Encara recordo quan erets amb mi,
dormíem junts a la platja damunt la sorra sota del Sol,
recordo bé quan ens treien a navegar pel mar,
allà, a l’aigua ens creiem lliures,
quina sensació de benestar ...

Al tornar-nos a la sorra, ens amarraven bé,
les amarres eren nostres cadenes que ens
tornaven a ficar, passàvem la nit junts,
sota la Lluna i els estels ...

Ens quedava el bon record de «nostra» llibertat,
mai ens paràvem a pensar el temps que en gaudíem
d’aquella sensació, la resta la passàvem lligats i,
mai veiem els barrots de nostra presó ...

Ara, des de que tu ja no hi ets, la presó se m’ha fet més gran,
aquesta soledat, m'amplifica el pes de les amarres que em fan
de cadenes, des de que ja no hi ets,
fins i tot el mar sembla estar més enfadat,
he descobert que soc en una trista presó,
amb tu sempre dormíem, tancats els ulls,
al teu costat, em semblava estar en llibertat ...

Això, és el que sol passar a la gran immensitat de la humanitat,
ells viuen amb els ulls tancats i del seu somni no han despertat,
encara recordo aquell dia, quan un temporal ens va abocar a la mar,
les amarres va arrencar i tu i jo ben lliures durant un temps vam
restar ...

Quina il·lusió, quina aventura vam córrer, però,
això tant sols va arribar a durar,
fins que ens van tornar a amarrar,
quina desgràcia la nostra,
ara, encara la tinc més gran,
doncs sol com m’he quedat,
fins i tot quan navegant estic pel mar,
sento aquesta presó, que em reté
i, empresonat em té ...

Tota una desgràcia, ja et dic però, per fi he despertat,
molts records allà on siguis, jo, lliure o empresonat,
et continuaré estimant i lluitant per la llibertat ...

                                                             XAVI 1/7/2020