EFLUVIS DEL PENSAMENT

EFLUVIS DEL PENSAMENT

Efluvis constants de somnis,
sota la pell guarnida de seda,
en primavera sobre l’herba,
a frec del aromàtic roser,
era quan més despertaves
l’imaginari.

La teva ment et portava
a l’estiu i a la teva platja
estimada,
l’inconscient de sorra blanca
t'arrebossava i, a que els raigs
de Sol la pell et dauressin mentre,
el so de les onades que rítmicament
bressolant l'ambient, amb una brisa
simpàtica t’acaronés el cabell.

Records d’altre temps, bells sentiments en els
que quan entraves, eternament et quedaves i jo,
jo des d'aquell estiu continuava somniant de que,
fos possible troba’t a la mateixa platja en que et
vaig descobrir, aquella en la que, els teus pensament,
ara et portava, aquella mateixa platja per tu tant estimada ...

XAVI 1/5/2018

VEURE'T FLORIR CADA DIA

VEURE’T FLORIR CADA DIA

Sibil·lina sensació veure’t florir cada dia,
des de l’albada fins ben entrada la nit,
sense cansar-me et regaria,
per que la teva flor fos cada cop més gran i bella,
més fresca i, tingués millor dosi d’alegria ...

Hores contemplant-te amb deler em passaria,
i arribada la nit cap llum artificial voldria,
de la vista al tacte per palpar-te racó a racó
és el que jo més desitjaria,
amb passió i gran harmonia ho faria ...

Les meves mans en delicat i suau va i ve,
finet com onades sedoses d’energia eròtica
et posseirien ...

Et farien relaxar i, els teus ulls tancaries,
la teva imaginació fins els confins del món
et duria ...

Quan despertessis d’aquest somni feliç,
en el que tant immersa et veuries,
t’aixecaries amb una renovada flor,
regada, contenta, alegre i enamorada
de la vida ...

XAVI 30/4/2018 

ENCANTADORA PRESENCIA

ENCANTADORA PRESENCIA

En la melmelada d’aquell pot,

de bon matí et vaig reconèixer,

en la melmelada de maduixa de

la que feia tant que no tastava.

Encara recordo el gust semblant

que m’oferien els teus llavis besant,

en ella, la melmelada, tant sols,

vaig trobar el teu gust però,

em faltava el teu calor ...

La teva ànima em faltava,

els teus ulls, el somriure,

per tota expressió teva,

hagués canviat aquell

gust dolç per assolir

un cop més, la resta

de la teva encantadora

presencia ...

XAVI 29/4/2018

PENSANT OBSERVANT LA LLUNA

PENSANT OBSERVANT LA LLUNA

ÉS quelcom més fort que jo,

és molt superior a mi,

quan veig observant la Lluna,

que amb qui penso sempre és

amb tu.

No és que ho faci expressament,

jo només vull veure i observar

el satèl·lit però, sempre se’m

acaba interposant l’astre rei.

Si és que sense saber-ho, ja

fa temps que ets el meu Sol,

et necessito per viure com

les plantes al Sol de debò.

No, no és que jo vulgui,

tindre’t sempre al costat,

també sense tindre’t i,

sabent que existeixes,

a mi ja m’aportes prou

aliment ...

XAVI 26/4/2018

ENTRE CLARS OBSCURS

ENTRE CLARS OBSCURS

Entre els clars obscurs de l’estany, allí ets tu ...

ets com la llum solar que em ve a veure quan,

fa dies que no en tinc.

Ets el miracle que em fa continuar existint,

quan t’hem apareixes, els meus ulls tornen

a veure amb claredat, l’amargor es torna dolçor,

l’esperit, se’m alça de nou ...

Entre clars obscurs de l’estany,

em perdo per un instant,

fins a divisar la claror que,

m’aporta la teva presencia.

Arribat el moment en que,

el meu ésser ho detecta,

se’m obre el tunel del destí

i, com una força que no veig,

m’arrossega potent-ment cap

a tu, llavors ja sé que,

tota la resta s’ha acabat,

tant sols existeix una cosa

en la meva ment, tant sols una

i, la resta ja no val res, un cop

anul·lada la meva voluntat,

t’has fet propietària dels meus

desitjos, ja no puc decidir, ara,

em maneges tu, estic sota la teva

voluntat ...

XAVI 26/4/2018

MENTRE T'EMMIRALLAVES

MENTRE T’EMMIRALLAVES

Amb la teva bellesa emmirallada en aigües cristal·lines,
Cap cavaller et va fer falta per vèncer a un drac malintencionat,
quan ell s’apropà a la teva meravella presencia, tu i la imatge
que les pures aigües reflectien, amb la bèstia a terra rendida
va acabar i, de la ferida que al caure es va fer,
d’aquells brots de sang,
brots d’imatges calcades a la teva van néixer ...

Que per molt que ens contin el conte de que va ser el cavaller,
qui va vèncer a la fera, no va ser cert, a la fera la vencés ella,
una noia tant valenta com de bella,
ni princeses ni cavallers, la força de la dona,
va ser la guanyadora,
per molt que ens manipulin el pensament,
per a que ara creiem que qui va vèncer fou lo cavaller,
jo sempre he adorat a la senyora, vosaltres si voleu.
Continueu adorant a qui us han encolomat,
que de coloms no en sortireu, dòcils i adormi-lats ...

                                                                XAVI 23/4/2018

MIRANT ALS ULLS PARLA EL COR

MIRANT ALS ULLS PARLA EL COR

Recordo aquell dia en que ens varem mirar als ulls i,

amb el cor a la mà ens varem parlar, d'ençà d’aquell

meravellós dia, mai més ens varem deixar, poc a poc

va començar, ja ens vam conèixer amb anterioritat.

Llavors ja em vas agradar i, llavors ja no t’hagués

deixa’t, la vida no és com un vol, s’ha de saber viure

i dins del que hi ha, s’ha d’escollir i continuar.

Aprofitar els moments especials que sense dubte, vam

gaudir i, ens els vam guardar per poc que volguéssim,

en un petit racó molt endins.

La vida és com és i no l’hem inventada ni tu ni jo,

tant sols la seguirem però, amb aquell punt en comú

que siguem on siguem, tant tu com jo, al recordar-ho,

per dins ens somriurem ...

XAVI 21/2018

NOMÉS AMB LA MIRADA

NOMÉS AMB LA MIRADA

Em va enamorar només amb la mirada,
els seus llavis de porpra iguana,
en la distancia me’ls menjava.

Eren aquells anys,
ens els que, era molt fàcil caure
en paranys.

Joiosos anys de joventut,
tornaria a repetir-los per
molt que tornés a ser fotut,
doncs de tot se’n aprèn,
com deia aquell filòsof
vell ...

Però, no va ser mala època,
la vaig aprofitar bé i aquí
estic viu per explicar-ho.

Tan sols queda una ferida,
la que mai més se’m tancarà
a causa de la seva llunyania.

XAVI 20/4/2018

LA SEVA PAPALLONA QUAN LA VEIG

LA SEVA PAPALLONA QUAN LA VEIG

Quan la veig, soc la seva papallona,

a les amigues marietes crido per que,

la netegin de tota plaga.

La vull neta, polida i perfumada,

és com a nosaltres més ens agrada,

que estigui ben cuidada i mimada,

això és així, per que me la estimo

com el primer dia encara ...

XAVI 19/4/2018

ÀNIMA A FLOR DE PELL

ÀNIMA A FLOR DE PELL

Duia l’ànima vora la pell,
tant a la vora la duia que,
pels porus la transpirava,
així era ella de sincera i
entregada ...

Aquí era on la meva admiració
residia, no tant sols me la
estimava per que era bella,
aquesta, era la seva externa faceta
per que, la interna molt més enamorat
em tenia ...

Tan, tant... que m’havia
quedat ben atrapat i és que,
des dels seus porus l’ànima em xuclava
i allí m’abandonava ...

A quina mena de pèrfid abandó,
em trobava atrapat i sotmès jo,
que no volia tornar a trobar
el camí de tornada,
quedant envoltat de
la seva ànima enamorada,
xopant-me de les seves
essències tant i tant
apreciades i estimades ...

                     XAVI 18/4/2018

AMB PAU I LLIBERTAT

AMB PAU I LLIBERTAT

Amb mil bombarders em vas voler imposar la teva posició,
amb ales pacífiques de llibertat vaig voler-ho contestar,
tu em vas fer patir molt amb la teva violència sense treva
ni quarter ...

El teu odi va crear i encetar noves desconfiances,
el meu tarannà, va evolucionar i, a més cops rebuts,
molt més pacífic jo i el meu pensament es tornava,
tot el teu caràcter i criteri, a mi per fer tot el contrari
em mostrava.

A base de falsedats i rancúnies volies imposar-te i
guanyar, amb la pau i la llibertat ho vaig voler aturar,
doncs a la llarga, ja es veurà la victòria de quin cantó
es declinarà.

De moment jo estic tranquil en la ment, a tu et veig
inquiet i poc fiat, la meva de confiança és total,
el temps tot ho col·locarà al seu lloc al final.

No hi ha més història, que tot sempre avança,
les coses no paren, sempre van endavant,
sempre canviant malgrat la tossuderia dels
que han tancat les ments i tancades les volen
mantindre.

sense cap dubte, aquests seran els que patiran,
quan la seva tossuderia els traeixi pensaments,
llavors serà quan la victòria anunciarà que està
a la vora de la pau i la llibertat ...

                                 XAVI 18/4/2018

CREMALLERES EN PENOMBRA

CREMALLERES EN PENOMBRA

En penombra de llum d’espelmes,
desfent la cremallera del seny,
et faig el primer petó, més endavant,
continuarem desfent més cremalleres.

Les del vestit del teu ser, en acabat,
arribarem als xecs dels teus sostens,
baixaré com la lava d’un volcà, fins
a les teves calces tindre a la mà ...

Et deixaré tota nua, la teva pell,
a frec de la meva pell, serem dues
pells unides pels porus transpirant
a l’uníson, així voldria quedam la
nit sencera i a l’alba ja em podria
morir per tornar com au fènix a ressorgir
la propera nit, a la vora o dins
els llençols del teu llit ...

                    XAVI 17/4/2018

DESBOTONANT SENTIMENTS

DESBOTONANT SENTIMENTS

Desvestir-te de les teves pors,

desbotonant-te els sentiments,

voler deixar-los lliures cridant

amor als quatre vents.

Era el propòsit inicial que no vaig

poder canviar finalment,

llençar-nos i endinsar-nos al fons

de cadascú, quedant-se allà on

vulguem ser, allà on vulguem

pertànyer a cada instant.

El proper tant se val,

viure el moment,

assaborir l’instant,

tot això és l’únic

que val ! ...

XAVI 16/4/2018

TOTA LA NIT EN VETLLA

TOTA LA NIT EN VETLLA

Vaig passar-me tota la nit mirant al cel,
et buscava amb la mirada, amb la ment,
amb l’amor, amb les ànsies, el desitjos,
i, l’esperança ...

Vaig estar tota la nit en vetlla
i de no res em va servir,
jo buscava la més bella
però, la més bella estava
aquí.

La més bella,
sempre havia estat i,
era ella,
aquella dona que,
gràcies al destí,
vaig conèixer i,
mai més ja no he
pogut oblidar ...

Aquest poema va per ella,
per la dona dona que un dia,
ens va creuar el destí.

XAVI 13/4/2018

LA MEVA AMANT I L'AMANT

LA MEVA AMANT I L’AMANT

Quan l'amant em pertorba, tiro sempre de la meva amant però,
quan és la meva amant la que em pertorba, sempre tiro de l'amant.


L'amant que m'estimo i la meva amant que adoro, doncs jo soc així i,
de dos m'enamoro ...


Que puc fer si me les estimo a les dues,
que puc fer si a la ment ja no tinc seny,
pot ser direu que la culpa és meva,
pot ser m'acusareu de poca vergonya,
però, quina culpa tinc jo de que,
les dues amants us hagueu endut
de la meva ment tot el seny ? ...
  

                                XAVI 11/4/2018

UBÈRRIMA PROPAGACIÓ

UBÈRRIMA PROPAGACIÓ

Com el cel d’estornells buscant bon temps,
se m’omple del tot la meva ment,
propagant ubèrrima fantasia
quan, per vindre't a veure,
ja s’acosta el dia.

Bull la meva ment fervent,
calenta ubèrrima-ment,
naufragant entre mig
de somnis i fantasies.

Quins nervis m'envaïen,
recordant aquell petó,
del que seguiren d’altres
ubèrrim-ant la tarda
d’humides, càlides i,
dolces sensacions.

Besos, besos, petons i més besos,
"els teus besos", duc en la pell i en
la ment molt impresos ...

                    XAVI 10/4/2018

AIXÍ ET SOMNIO

AIXÍ ET SOMNIO

Per sota la flassada que dus per vestit,

així et somnio, passejant la meva ma,

arran la teva pell nua ...

El nostre llit, la gespa d’un prat proper,

i, al cel milers d’estels que cap supera

els dels teus dos firmaments.

Per llum, la de la Lluna, que és la que

ens bressola les confidències tenint-la

per aliada.

Quan desperto tot s’acaba, ni prat,

ni estels, ni Lluna, ni flassada però,

a tu, a tu només obri els meus ulls,

a la ment et porto clavada ...

                             XAVI 9/4/2018

MENTRE ENS BESA LA NIT

MENTRE ENS BESA LA NIT

Mentre ens besa la nit,
ballem el tango de la vida,
que havent viscut el dia,
la fosca ens retorna
 a la màgia i alegria,
per a que l’endemà,
comenci un nou dia.

Mentre ens besa la nit,
visquem de fantasia,
acaronant-se pell amb
pell fins que no arribi
l’albada ...

Estimant-nos a besades,
entre abraçada i abraçada,
mentre ens besa la nit,
i tot en silent descansa,
imitem la seva dansa ...

Endinsem-nos al misteri,
mentre ens besa la nit,
esperant la màgia
d’una nova jornada.

               XAVI 8/4/2018

HARMONIA D'UN INSTANT

HARMONIA D’UN INSTANT

Del so del seu alè, escolto l’harmonia,
dels seus ulls, veig llum de lluna en la
llunyania.

Del cos li surt la vibració
alçant mil papallones a
l’entorn.

Alè, llum i vibració,
moments màgics per
un simple espectador.

Agafant tot el conjunt,
trec la millor partitura
del instant.

 XAVI 3/3/2018

PLOMA I TINTA

PLOMA I TINTA

Soc com ploma sense tinta,

que quan em faltes,

no em sé expressar

però quan hi ets,

començo i ja no em puc aturar,

tinta, ploma, ploma i tinta,

així som tu i jo ...

Tu, jo i un full en blanc,

tot el necessari per composar ...

                                

                                    XAVI 2/4/2018

MI DESTINO LA SOLEDAD

MI DESTINO LA SOLEDAD

Me he quedado solo,

solo entre un mundo

de silencio i soledad.

Entre afan de justicia

i libertad,

solo ante la inmundicia

en que, todo ser se encontrará.

Solo!, solo!, me he quedado solo,

sin alma ni razón, mi destino,

tan solo soledad ...

XAVI 2/4/2018

EL MEU DESTÍ LA SOLITUD

M'he quedat sol,
sol entre un món
de silenci i soledat.

Entre afany de justícia
i llibertat,
sol davant la immundícia
en que, tot ésser es trobarà.

Sol !, sol !, m'he quedat sol,
sense ànima ni raó, el meu
destí, tan sols solitud ...

XAVI 2/4/2018

TIRES DE PELL

TIRES DE PELL

Érem com dues tires de pell,

dos estrofes d’un poema inacabat,

desprès d’aquella coma continuàvem

dansant, somrient, jugant amb les nostres

carns.

Com dues tires de pell que no volien separàs,

ara, un punt i seguit, un alè, un respir i a seguir,

no anava gens malament, les exclamacions foren

intenses, interessants, apassionants ...

Un cop finalitzat, va venir el punt i final, sabíem

que vindria, tot i saber que en les tires de pell tot

marcat ens quedaria, ho vam fer, ho vam fer molt bé,

aquell punt i final no era dramàtic, va ser del més natural,

vam puntualitzar un punt i final segellant-lo amb una gran

amistat ...

XAVI 3/4/2018

DES DE LA SEVA PRIMAVERA FINS EL SEU HIVERN

DES DE LA SEVA PRIMAVERA FINS EL SEU HIVERN

Cap allà a la seva primavera la vaig conèixer,

del seu estiu un parell de cops vaig gaudir-ne,

doncs, em va semblar ben poc, no vaig ser de

la seva preferència.

Tant se val, tot i així m’agrada a mi, ara està,

rondant la seva tardor i, més atractiva i maca

que la mateixa estació «creació».

Jo, encara que fos en el seu hivern, moriria per

estar a vora seu, la cuidaria, la mimaria, crec que

tant sols me l’estimaria ...

                         XAVI 1/4/2018