AIXÍ
ET SOMNIO
Per
sota la flassada que dus per vestit,
així
et somnio, passejant la meva ma,
arran
la teva pell nua ...
El
nostre llit, la gespa d’un prat proper,
i,
al cel milers d’estels que cap supera
els
dels teus dos firmaments.
Per
llum, la de la Lluna, que és la que
ens
bressola les confidències tenint-la
per
aliada.
Quan
desperto tot s’acaba, ni prat,
ni
estels, ni Lluna, ni flassada però,
a
tu, a tu només obri els meus ulls,
a
la ment et porto clavada ...
XAVI 9/4/2018

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada