ENCANTADORA
PRESENCIA
En
la melmelada d’aquell pot,
de
bon matí et vaig reconèixer,
en
la melmelada de maduixa de
la
que feia tant que no tastava.
Encara
recordo el gust semblant
que
m’oferien els teus llavis besant,
en
ella, la melmelada, tant sols,
vaig
trobar el teu gust però,
em
faltava el teu calor ...
La
teva ànima em faltava,
els
teus ulls, el somriure,
per
tota expressió teva,
hagués
canviat aquell
gust
dolç per assolir
un
cop més, la resta
de
la teva encantadora
presencia
...
XAVI
29/4/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada