dimecres, 18 d’abril del 2018

ÀNIMA A FLOR DE PELL

ÀNIMA A FLOR DE PELL

Duia l’ànima vora la pell,
tant a la vora la duia que,
pels porus la transpirava,
així era ella de sincera i
entregada ...

Aquí era on la meva admiració
residia, no tant sols me la
estimava per que era bella,
aquesta, era la seva externa faceta
per que, la interna molt més enamorat
em tenia ...

Tan, tant... que m’havia
quedat ben atrapat i és que,
des dels seus porus l’ànima em xuclava
i allí m’abandonava ...

A quina mena de pèrfid abandó,
em trobava atrapat i sotmès jo,
que no volia tornar a trobar
el camí de tornada,
quedant envoltat de
la seva ànima enamorada,
xopant-me de les seves
essències tant i tant
apreciades i estimades ...

                     XAVI 18/4/2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada