DES
DE LA SEVA PRIMAVERA FINS EL SEU HIVERN
Cap
allà a la seva primavera la vaig conèixer,
del
seu estiu un parell de cops vaig gaudir-ne,
doncs,
em va semblar ben poc, no vaig ser de
la
seva preferència.
Tant
se val, tot i així m’agrada a mi, ara està,
rondant
la seva tardor i, més atractiva i maca
que
la mateixa estació «creació».
Jo,
encara que fos en el seu hivern, moriria per
estar
a vora seu, la cuidaria, la mimaria, crec que
tant
sols me l’estimaria ...
XAVI 1/4/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada