LA LLUM DEL TEU MIRAR

LA LLUM DEL TEU MIRAR

Quan vinc a la costa, vull veure encendre’s la teva mirada ...

Quan estem junts a la vora del mar, vull el teu somriure dibuixant-me el meu ...

Quan ets davant meu, vull seguir el teu caminar ...

Quan ets al meu darrera, caminant no vull continuar ...

Vull tornar a la costa, vull tornar a ser al teu costat ...

Vull que se’m encengui el teu mirar veient el sol durant el dia i,
la Lluna a tutti plena per les nits ...

Quan vinc a la costa vull ser al teu costat, quan vinc a la costa,
en tu em vull emmirallar ...

XAVI 31/8/2018

LLAVIS DE CIRERA

LLAVIS DE CIRERA

Als teus llavis de cirera recordo amb insistència,

no per més que els vulgui oblidar de la ment se

m’esborren, no per voler-los esborrar, la ment

deix de pensar ...

Que si, que si els puc oblidar quan, el record en

la ment una mirada és fa present,

ja no són els teus llavis de cirera tant sols,

ara són uns ulls que il·luminen un somriure,

veus com per tot hi ha solució, ara el llavis

de cirera ja no són, els que em fan perdre la

son ...

Ara em perden un ulls i un somriure on els

teus llavis també hi són ...

XAVI 30/8/2018

               

AMOR ETERN

AMOR ETERN

No voldré enamorar-me mai més,
sempre t’estimaré, amb això,
ja no hi ha res a fer però,
mai més em tornaré a enamorar,
s’ho vaig escoltar dir a una sàvia ...

Quanta raó la seva, mentre jo dormia,
ben enamorat em tenia,
mai deixaré d’estimar-la, però,
d’enamorar-me, mai més em tornaré a
enamorar.

Això pensa la ment, mentre al mateix cop,
el cor ho nega, si és que d’aquesta fal·lera,
cap home que sigui home se’n desempallega.

Si jo desenamorat volgués estar, la dona de,
qui ho estigués hauria de ser un altre dona i,
com això no pot ser,
enamorat continuaré ...

I que hi farem si s’ensopega amb la que ha de ser,
llavors l’amor és quan és etern,
mai més m’enamoraré però de qui, si de tu ja ho estic ?
Mai més vull enamorar-me de cap altre que no siguis tu ...

XAVI 29/8/2018

            

L’UDOL DEL VENT

L’UDOL DEL VENT

És quan l’udol del vent es confon amb l’udol del llop,

que escolto la teva veu en la llunyania, els records,
veloços rememoren en la meva ment ...

Llargues nits d’hivern, amb la llar de foc encès,
copa de cava a les mans i, els dos desitjant tenir als llavis
uns altres llavis mentre, la vergonya passatgera ens
entretenia.

Aquella copa buida acabava per omplir una segona que,
recent encetada, òrfena acabava, sengles llavis el seu
espai ocupaven mentre la copa òrfena es calentava,
quelcom més a banda d’aquell cava, també s’escalfava ...

No, no vull que pari aquest vent, encara que només sigui,
dins la meva ment, no vull deixar d’escoltar aquesta veu
llunyana, per ella visc, per ella ploro, per ella ric, per ella
somnio, per ella soc ...

XAVI 20/8/2018

SI JO FOS ...

SI JO FOS ...

Si fos pintura, voldria ser el teu maquillatge,

instal·lar-me als teus llavis i ulls quan,

encara vols fer més goig del teu propi goig

natural ! I si, et poses bonica però, si pogués

elegir, em quedo amb el més natural del teu

ser ...

Si fos com la roba, voldria ser peces que, et

cobrissin les teves parts més íntimes i delicades,

com sostenidor o calces ajustant-me a la teva pell

quedant ben amarat de tu i el meu sentiment.

I si jo fos ment ?, voldria estar dins del teu cervell

per saber que desitges en cada moment i, sense

haver-t’ho de preguntar poder servir-te a l’instant...

XAVI 13/8/2018

OMPLINT ELS MEUS ANHELS

OMPLINT ELS MEUS ANHELS

Continuo sense poder omplir d’un t’estimo els meus anhels,

les nostres boques, com si festa nostra fos, celebrant i

carregant fins dalt les copes que, arrebossant s’escapa

per cada vèrtex de saborosos llavis.

Per tu, aturo històries des del pretext que, l’ànim xiuxiueja

en l’eco avellutat dels teus ulls però, amb tu cobdicio l’aurora,

encara cec i ferit de dubtes, trobaré la manera de tindre als

vespres crepusculars la mel dels teus llavis.

Amb tu, el meu ésser cohabitarà en l'existència mateixa,

repassant insistent les sinuoses rutes que em porten des

del secret dels teus rinxols fins a les subtils senyals per on

respiren les teves venes, amb tu, aprendre a somniar

i a ser al teu costat cada despertar ...

XAVI 12/8/2018

EN LA GLÒRIA DE L’OLIMP

EN LA GLÒRIA DE L’OLIMP

Cada cop que em parla,
jo soc l’home més feliç,
tant si em diu que te pressa,
com si simplement em diu hola!,
quan s’entreté en un petit diàleg,
res!, dues frases o tres, soc a la
glòria de l’Olimp ...

El dia en que entre el minúscul
intercanvi, ella insinua quelcom
que li ha agradat, no soc en dita
glòria, llavors soc, tots els Deus
d’aquest Olimp ...

Crec que millor a resultat,
no haver-la conegut abans,
de resultes d’haver fet tard,
de moment m’he lliurat,
hagués estat tal la meva joia,
que el meu cos no ho haguera
pogut suportar ...

Segur i convençut de que,
el meu cor i mon ànima,
d'excés d'excitació,
s’haguessin de sobredosi
trasbalsat ...

Més enllà de la mort,
si és veritat com diuen,
que continua la vida,
amb tot el gust del món, et buscaré,
i fins a no trobar-te no pararé ...

                   XAVI 11/8/2018 

CONTEMPLANT LA VIDA ENTRE COMPÀS D’ONADES

CONTEMPLANT LA VIDA ENTRE COMPÀS D’ONADES

Contemplant la vida passar entre el compàs d’una onada,

sempre a la recerca de la que havia estat la meva estimada,

vaig perdre el nord de vista, més l’onada, sempre tornava.

Tant de bo la meva amada hagués estat tan sols aquesta onada,

doncs més gran que totes elles era ella, com l’amor que em fes

sentir a mi ...

Comparada a tota l’aigua del sencer Oceà així de gran era el meu

amor i ella, amb el que porto ja de recerca, ni amb deu vides més

crec que la pogués trobar, així és amics meus com el destí s’estima

jugar.

No, no soc jo qui torbo res,

sinó que és ell el qui em troba a mi,

només hi ha una sola solució,

no cal deixar la recerca que,

això sempre és bo,

però si, viure la vida ampliant tota

gamma de meravellosos i de bons

records.

La vida, sense enganys, sempre tot

estat molt clar, al destí he de deixar

jugar i, jugar-li amb la meva vida la partida,

fins quan, a aquest entremaliat destí,

li vingui de gust ressorgir i, vulgui tornar-se

a oferir ...

XAVI 10/8/2018

SOTA DEL TRÈMOL FULLATGE

SOTA DEL TRÈMOL FULLATGE

Sota el trèmol fullatge d’aquell arbre nostre,
una tarda de tardor, el so dels teus sospirs,
em retornen a la ment, se’m fan presents,
poc a poc, aquests sospirs van tornant-se
en gemecs...

Gemecs d’antics plaers que varem compartir,
sota d’aquest mateix arbre, on abraçada et vaig
tindre, sota l’influx del misteri d’un instant, et
vaig poder estimar.

Quina barreja du la meva ment, tan sols sé que,
deu de ser molt potent doncs conjuntament al
meu estomac, sento l’estat d’haver-me embriagat,
per sort no de substancies alcohòliques però al meu
estomac se sent igual.

Malgrat tot aquest estat, se molt bé que a sota d’aquest
arbre un dia o altre hi tornaré, ja ho sé, ho sé molt bé que,
ja mai serà com el primer cop, aquell cop, hi erets tu ...

XAVI 10/8/2018

ESCOLTANT LA TEMPESTA

ESCOLTANT LA TEMPESTA

Avui escoltant la tempesta t’he trobat a faltar,

avui, al so de la pluja han plogut els meus ulls,

el cel disgustat mentre jo, entre records de mel

me capbussat ...

Els meus ulls per sintonia, han començat a rajar,

mentre, el so de la pluja componia l'harmonia,

les meves llàgrimes marcaven els silencis i el

compàs.

Avui escoltant la tempesta, la pluja i el meu plor,

han compost una gran i bonica peça musical,

avui, m’he dedicat tant sols a escoltar relaxat,

fins que, en un full de paper d’un antic i malmès

poema, he llegit un nom, aquest nom m’ha fet

escoltar molt diferent aquesta peça musical ...

D’una semblança al Adagio, passant a ser Allegro,

fins costejar al Presto !, un nom, que de sobta te el

poder de fer sortir el Sol,

i em preguntes quin nom ?.

el teu, amor meu, el teu ... !

XAVI 9/8/2018

ESTRELLA QUE ENAMORA

ESTRELLA QUE ENAMORA

Tantes estrelles al firmament,

per enamoram de la mes bella,

de la més fugissera.

A qui se li acut d’entre totes elles,

enamorar-me de la que és estrella

fugaç ...

Encara hi ha qui pensa que no son

elles les que t’enamoren ?,

si jo hagués pogut elegir,

d’una fugaç m’hagués enamorat ? ...

XAVI 4/8/2018

SABER MIRAR AL DAVANT

SABER MIRAR AL DAVANT

Fins que no vas ser al meu davant,

no vaig saber que era o no important,

només vaig ser capaç d'assabentar-me,

quan et vaig tindre just davant meu.

La llàstima d’aquesta vida però,

és que, el que és verdaderament

important, en poques ocasions

es presenta, i tu, no vas ser cap

excepció ...

Doncs van ser molt poques les

ocasions i, això va ser el més

especial d’aquella erudició,

en la que ens trobàvem tu i jo.

Allò, va donar-hi aquella connotació

d’haver-ho segellat i lacrat a foc

per definició.

Qualsevol cosa que segellem i lacrem,

és del més rellevant que duem a la nostra

ment, i, és que un, no se’n adona fins que

ja ha passat, si era o no important de veritat,

s’ha de tindre ben al davant i quasi sempre,

es te més present quan ja no és present ...

                                                 XAVI 1/8/2018