OMPLINT ELS MEUS ANHELS

OMPLINT ELS MEUS ANHELS

Continuo sense poder omplir d’un t’estimo els meus anhels,

les nostres boques, com si festa nostra fos, celebrant i

carregant fins dalt les copes que, arrebossant s’escapa

per cada vèrtex de saborosos llavis.

Per tu, aturo històries des del pretext que, l’ànim xiuxiueja

en l’eco avellutat dels teus ulls però, amb tu cobdicio l’aurora,

encara cec i ferit de dubtes, trobaré la manera de tindre als

vespres crepusculars la mel dels teus llavis.

Amb tu, el meu ésser cohabitarà en l'existència mateixa,

repassant insistent les sinuoses rutes que em porten des

del secret dels teus rinxols fins a les subtils senyals per on

respiren les teves venes, amb tu, aprendre a somniar

i a ser al teu costat cada despertar ...

XAVI 12/8/2018