L’UDOL DEL VENT
És quan l’udol del vent es confon amb l’udol del llop,
que escolto la teva veu en la llunyania, els records,
veloços rememoren en la meva ment ...
veloços rememoren en la meva ment ...
Llargues nits d’hivern, amb la llar de foc encès,
copa de cava a les mans i, els dos desitjant tenir als llavis
uns altres llavis mentre, la vergonya passatgera ens
entretenia.
copa de cava a les mans i, els dos desitjant tenir als llavis
uns altres llavis mentre, la vergonya passatgera ens
entretenia.
Aquella copa buida acabava per omplir una segona que,
recent encetada, òrfena acabava, sengles llavis el seu
espai ocupaven mentre la copa òrfena es calentava,
quelcom més a banda d’aquell cava, també s’escalfava ...
recent encetada, òrfena acabava, sengles llavis el seu
espai ocupaven mentre la copa òrfena es calentava,
quelcom més a banda d’aquell cava, també s’escalfava ...
No, no vull que pari aquest vent, encara que només sigui,
dins la meva ment, no vull deixar d’escoltar aquesta veu
llunyana, per ella visc, per ella ploro, per ella ric, per ella
somnio, per ella soc ...
dins la meva ment, no vull deixar d’escoltar aquesta veu
llunyana, per ella visc, per ella ploro, per ella ric, per ella
somnio, per ella soc ...
XAVI 20/8/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada