LLAVIS
DE CIRERA
Als
teus llavis de cirera recordo amb insistència,
no
per més que els vulgui oblidar de la ment se
m’esborren,
no per voler-los esborrar, la ment
deix
de pensar ...
Que
si, que si els puc oblidar quan, el record en
la
ment una mirada és fa present,
ja
no són els teus llavis de cirera tant sols,
ara
són uns ulls que il·luminen un somriure,
veus
com per tot hi ha solució, ara el llavis
de
cirera ja no són, els que em fan perdre la
son
...
Ara
em perden un ulls i un somriure on els
teus
llavis també hi són ...
XAVI 30/8/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada