SOTA DEL TRÈMOL FULLATGE

SOTA DEL TRÈMOL FULLATGE

Sota el trèmol fullatge d’aquell arbre nostre,
una tarda de tardor, el so dels teus sospirs,
em retornen a la ment, se’m fan presents,
poc a poc, aquests sospirs van tornant-se
en gemecs...

Gemecs d’antics plaers que varem compartir,
sota d’aquest mateix arbre, on abraçada et vaig
tindre, sota l’influx del misteri d’un instant, et
vaig poder estimar.

Quina barreja du la meva ment, tan sols sé que,
deu de ser molt potent doncs conjuntament al
meu estomac, sento l’estat d’haver-me embriagat,
per sort no de substancies alcohòliques però al meu
estomac se sent igual.

Malgrat tot aquest estat, se molt bé que a sota d’aquest
arbre un dia o altre hi tornaré, ja ho sé, ho sé molt bé que,
ja mai serà com el primer cop, aquell cop, hi erets tu ...

XAVI 10/8/2018