SABER
MIRAR AL DAVANT
Fins
que no vas ser al meu davant,
no
vaig saber que era o no important,
només
vaig ser capaç d'assabentar-me,
quan
et vaig tindre just davant meu.
La
llàstima d’aquesta vida però,
és
que, el que és verdaderament
important,
en poques ocasions
es
presenta, i tu, no vas ser cap
excepció
...
Doncs
van ser molt poques les
ocasions
i, això va ser el més
especial
d’aquella erudició,
en
la que ens trobàvem tu i jo.
Allò,
va donar-hi aquella connotació
d’haver-ho
segellat i lacrat a foc
per
definició.
Qualsevol
cosa que segellem i lacrem,
és
del més rellevant que duem a la nostra
ment,
i, és que un, no se’n adona fins que
ja
ha passat, si era o no important de veritat,
s’ha
de tindre ben al davant i quasi sempre,
es
te més present quan ja no és present ...
XAVI
1/8/2018

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada