La Llum de La Mediterrània: de setembre 2016

divendres, 30 de setembre del 2016

A LA MEVA FLOR

A LA MEVA FLOR

Vint-i quatre anys hem caminat,
no tot ha estat color de rosa,
problemes i experiències em
tingut, res més que la salsa de
la vida.

L’experiència ens la fa corregir,
pot ser queda per aprendre’n,
ni tan sols sé si molt o poc,
el que si sé és que si tu vols,
junts continuarem el camí.

Si aquest cant depengués tan
sols de mi, amb ulls clucs i sens
dubte diria sí.

d’aquesta flor vull formar part,
d’ella no em vull separar, com
sigui el que hagi passat, un nou
món hem d’intentar, amb més
flors i primaveres, nostres
esperits hauríem d’omplir.

Avui és un dia molt gran, avui,
és el dia en que em vas dir que sí,
només em resta per acabar aquesta
composició, declarar-te un cop més
el meu amor.

amb deler i
molt desig,
torno a dir-te
que t’estimo,
ets la flor que
jo pretenc i,
mai cap altre
voldria al meu
costat.
XAVI 30/09/2016

CONDICIÓ HUMANA

Quina és la millor cura,
no cal ser mag, fada,
metge ni bruixa, quina,
si no les acaricies,
abraçades i petons.

Qui vulgui, m’ho doni
sense mesura que,
com més afecte rebré,
ningú cal que m’ho digui,
jo menys dolor percebré,
quan me’n hagi d’anar
d’aquest món.

Complicada ens fem la vida,
des de ja que tenim us de raó,
per continuar-ho fent com cecs
proveïts amb molt mala visió,
la ceguesa és total, i mai hi
veurem fins el final.

XAVI 30/09/2016

dimarts, 27 de setembre del 2016

POT SER JO ?

Em moc entre les gotes de pluja,

mica a mica van formant un basal,

ara soc entre aquest toll d’aigua.

Passant el temps em vaig filtrant,

Soc entre aigües subterrànies,

Fresca, alegre viatjant,

vaig de rierol en rierol,

tot sovint formant petits llacs.

Però no paro el meu camí,

fins la superfície vull sortir,

ara ja soc en un afluent,

que corren, corren,

alimento a un gran riu.

Aquí la vida ja es viu,

amb més ànims i llibertat,

el camí no s’ha acabat,

transito per la llera del riu,

arreplegant vivències,

experiències i gravant

els meus records.

Continuaré cap endavant,

vull arribar fins el final i,

tan sols m’aturaré, quan

ja sigui dins el teu oceà.

XAVI 27/09/2016

divendres, 23 de setembre del 2016

FELIÇ DE SABER-TE FELIÇ

Vaig conèixer-te i va ser un dia molt feliç,

en alguna ocasió més, ens vam veure i,

tres vegades més feliç ho vaig viure jo,

ara, ara tornes al teu cau i feliç et vull.

Malgrat orfe de la teva companyia,

feliç de saber que fas realment el que

desitges i vols, jo sempre restaré,

content i feliç de saber que tu també

ho ets.

Sense cap ostentació però si amb un fort

desig , una escala t’he construït,

per si algun dia volguessis tornar a emergir

del lloc d’on tu vas sortir dona d’aigua.

Tu i el teu misteri , el teu misteri i tu ,

que sense haver-ho entès encara,

des del primer moment em vas

embruixar.

XAVI 23/09/2016

dijous, 22 de setembre del 2016

LA TRAMUNTANA I LA FLOR

L'udol del vent, so de tramuntana,
m'acompanya en aquesta soledat,
manifesta amb notes musicals, ara blanques ,

ara negres arribant a ser corxeres, semicorxeres i fuses,

fonent-se amb l'udol de dolor.

Ai ! aquesta tramuntana que tant reflexa els sentiments, ara el cor compren com es pot
estimar tant a una terra, com mai podràs entendre tot el que t'estimo jo.

La teva absència em fa pasejar per l'àgora del pensament, que, que és l'existència sinó estimar i,ser estimat, els bells colors del cel a les tardes vespre m'ho fan recordar, son grans instants de cònsol quan la teva imatge se'm fa present recordant - me el teu nom en cada moment.

Mai sabràs aquest cor quant t'estima, com mai sabré jo la bellesa del misteri d'aquesta flor, que per lluny que es trobi ella, sempre es tan a prop que no puc treure - la d'aquest meu cor.

XAVI 19/09/2016

dissabte, 10 de setembre del 2016

LLENGUATGE DEL POBLE - EXPRESSANT SENTIMENTS

LLENGUATGE DEL POBLE
EXPRESSANT SENTIMENTS

Qui busqui cultura rica,
a mi no m’hauria de llegir,
lo meu tan sols és diàleg
amb germans , oncles ,
amics o veïns.

Jo només el que busco,
és entreteniment, fer-vos
passar una estona sense
masses floritures però,
que procuri expressar
tot el meu sentiment.

XAVI 10/09/2016

divendres, 9 de setembre del 2016

ACARONANT IL•LUSIONS

ACARONANT IL·LUSIONS

Avui acaronava l’aire,
la ment m’ho provocà,
amb molta delicadesa
l’anava acariciant.

Fa temps que no sé res de tu,
l’enyor em comença a florir,
el cervell que, va guardar
aquells dolços records,
acaba per actuar ...

Acaronant l’aire comença,
però és a tu a qui acarona,
subtilment em don ordres,
i la meva mà, es posa a
funcionar ...

Ara t’acaricio els teus cabells,
baixó del cap per un lateral fins
la cara, acaricio la teva suavitat,
tot amb l’embruix, no puc parar,
fins que un soroll em desvetlla ...

Amb ulls clucs m’observo encara,
com acarono el no res, les mans,
se’n van a reposar a les meves cames
i, jo només tinc ganes de plorar ...

XAVI 09/09/2016

diumenge, 4 de setembre del 2016

PERFILANT-SE EL SENTIMENT

Com roques a la mar va perfilant-se el sentiment,
l’aigua i el vent el modela i, les forces d’inèrcia i
gravetat , les fan encaixar , en l’encaix carícia
d’aigua i de brisa de mar, cada acaricia ens adoba
la pell, de mica en mica com si fos un joc, se’m
perfila definint-se el meu sentiment.

Com brisa sense mar seria jo si no hi hagués
roques per modelar, si jo fos brisa i,
no et tingués com la meva mar,
jo ja no seria, ni tu la meva amant,
m’hauria perdut en l’infinit !

XAVI 04/09/2016