LA TRAMUNTANA I LA FLOR
L'udol del vent, so de tramuntana,
m'acompanya en aquesta soledat,
manifesta amb notes musicals, ara blanques ,
m'acompanya en aquesta soledat,
manifesta amb notes musicals, ara blanques ,
ara negres arribant a ser corxeres, semicorxeres i fuses,
fonent-se amb l'udol de dolor.
Ai ! aquesta tramuntana que tant reflexa els sentiments, ara el cor compren com es pot
estimar tant a una terra, com mai podràs entendre tot el que t'estimo jo.
estimar tant a una terra, com mai podràs entendre tot el que t'estimo jo.
La teva absència em fa pasejar per l'àgora del pensament, que, que és l'existència sinó estimar i,ser estimat, els bells colors del cel a les tardes vespre m'ho fan recordar, son grans instants de cònsol quan la teva imatge se'm fa present recordant - me el teu nom en cada moment.
Mai sabràs aquest cor quant t'estima, com mai sabré jo la bellesa del misteri d'aquesta flor, que per lluny que es trobi ella, sempre es tan a prop que no puc treure - la d'aquest meu cor.
XAVI 19/09/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada