QUAN
EM FALTES
Així
em sento quan tu lluny estàs de mi,
sempre
et penso i voldria ser la sorra de
la
teva platja i t’estiressis sobre meu,
les
meves mans i braços t’acaronessin
com
la brisa del teu mar.
Xiuxiuejant-te
xiuxiueigs que t’emergissin
en
dolços somnis els teus pensaments,
ben
adormideta et tindria sense cap mal
envoltada
de núvols de ben estar.
Arribada
l’hora et despertaria intensificant
la
brisa del acaronament per continuar amb
besets
a reu de tot el teu ser per que les boires
de
la teva ment, es dissipessin tornant altre cop
a la
realitat per tal de que abraçats ens acostéssim
bora
l’aigua per banyar-nos i sota un preciós Sol,
que
reflecteix a la mar , poder continuar somniant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada