PERFILANT-SE EL SENTIMENT
Com roques a la mar va perfilant-se el sentiment,
l’aigua i el vent el modela i, les forces d’inèrcia i
gravetat , les fan encaixar , en l’encaix carícia
d’aigua i de brisa de mar, cada acaricia ens adoba
la pell, de mica en mica com si fos un joc, se’m
perfila definint-se el meu sentiment.
l’aigua i el vent el modela i, les forces d’inèrcia i
gravetat , les fan encaixar , en l’encaix carícia
d’aigua i de brisa de mar, cada acaricia ens adoba
la pell, de mica en mica com si fos un joc, se’m
perfila definint-se el meu sentiment.
Com brisa sense mar seria jo si no hi hagués
roques per modelar, si jo fos brisa i,
no et tingués com la meva mar,
jo ja no seria, ni tu la meva amant,
m’hauria perdut en l’infinit !
roques per modelar, si jo fos brisa i,
no et tingués com la meva mar,
jo ja no seria, ni tu la meva amant,
m’hauria perdut en l’infinit !
XAVI 04/09/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada