LA GOJA DELS MEUS SOMNIS

LA GOJA DELS MEUS SOMNIS

He dansat amb la musa dels meus somnis,

fins que no va haver-hi cap més remei,

em vaig encisar.

Quina fantasia la meva, de una fantasia

em vaig enamorar, com no podria ser

d’un altre manera, sense ella em vaig

quedar.

Desencisat sense el teu encís, desolat

vaig restar però, desolat del tot no és

veritat, doncs com fada que és ella,

mai em deix abandonat.

Segur que això és la seva màgia, que com

musa, goja d’aigua és i, no pot tindre més

gràcia que, tot i sense ella, em sento ben

acompanyat.

      XAVI 30/10/2016

ESCRIVINT DES DE L’INFINIT

ESCRIVINT DES DE L’INFINIT

Ideant-me les com he pogut,

he aconseguit caçar els mots

que reflectissin el que et vull

dir, per que des de la Lluna

estant, tenen tendència a

marxar surant.

Surant cap al firmament, on elles

diuen que tu ets present, al final

ho he pogut plasmar sobre paper,

no m’ha estat senzill, doncs cada

lletra que pintava, per la falta de

gravetat em fugia.

Ha estat quan els hi ha arribat el

torn, a les que jo amb més desig,

volia mostrat i, que han retingut

sobre paper a tots els que des de

l’infinit t’he escrit, aquí te’ls deixo

si els vols saber: “amor meu, t’estimo”.                                                                                                                                   .                                                                                                                                                                                                 .                                                                                 XAVI 24/10/2016

CAMINANT PELS SOMNIS

CAMINANT PELS SOMNIS

Passejant agafat de la teva ma,

pels colors de l’arc de Sant Martí,

em semblava anar dins d’un núvol.

Contemplava la platja al teu costat,

La brisa del mar et feia carícies i tu

m’omplies del teu calor femení.

Així vivia jo en els meus somnis,

sentint-me fantàsticament feliç,

creia que era realitat i, quan he

despertat, la realitat se m’ha

presentat.

Només era el somni dels innocents,

aquells dies al teu costat, de platja,

carícies i dolços petons, de sobta tot

va quedar diluït, ara la pluja,

ja no cau des del cel,

l’arc de Sant Martí,

ja no pot tornar a lluir.

Ara la pluja prové dels meus ulls, ja no plou dolç,

ara ja plou salat en record dels dies de platja amb

tu dins dels meus somnis, on les carícies i tots els

petons m’oferien aquella calor, aquella acollidora

calor de dona, la teva calor, que encara conservo

per que se’m va calar fins el moll de l’os.

                                                       XAVI 23/10/2016

T’HO VOLDRIA OFERIR

T’HO VOLDRIA OFERIR

Un bonic quadre et voldria oferir ,

un d’aquells que només mirar-lo,

et pogués de qualsevol malaltia

guarir.

T’ofereixo les meves lletres que,

escrites des del cor , t’ofereixen

la meva sang.

Voldria t’arribessin a donar-te escalfor,

escalfor d’estima i confortable passió,

si encara i així, no assoleixen guarit,

que se’m esgoti tota la sang.

Se’m adormi a poc a poc l’ànima i,

se’m adormi la ment, que només

em deixi en un etern somni i, en

aquest somni estigui amb tu.

                                   XAVI 22/10/2016

EN DEUTE PERPETUA

EN DEUTE PERPETUA

Al Cap vespre de postes de Sol al penya-segat,
em recorda el teu nom i l’harmonia de la teva veu,
contemplo la platja a la que tu i jo anàvem i entre
el Sol i el teu somriure era feliç.

Per l’absència, d’aquella onada de vida que,
cada dia espero i que ja sé que no tornarà més,
enyoro aquells petons que tot i omplir-me, van
quedar en buit.

Aquell penya-segat ara en el dels meus vespres,
llavors, el nostre preferit on els dos ens assèiem i,
mentre t’acaronava, reclinaves el teu cap cap al meu pit.

A contratemps he aprés a viure, tot i esperar sense
esperança, busco l’harmonia marina que em
dona contemplar la mar des d’ont
soc , de vegades a la sorra de la
platja, unes altres assegut a les
roques del nostre penya-segat.

Ara, amb alegria tot a quedat
superat però, el record lluny de
ser amarg, ha quedat ben dolç i,
sempre estaré en deute perpetua per tot el que em vas donar.
XAVI 18/10/2016

AFERRAR-ME A TU

AFERRAR-ME A TU

Vaig haver de deixar-te anar,
era massa difícil mantindrem
aferrat a tu, vaig aferra’m a un
altre escull mentre, una onada
se´m emportava ofegant-me
en la teva profunditat.

Ara t’espero en l’altre pla,
en aquell on si és amb tu,
desitjo estar.

T’esperaré fins que arribis,
per a que m’estenguis altre
cop la teva mà, sé bé que ho
faràs i, jo l’agafaré per a no
tornà deixar-la anar, junts
eternament.
XAVI 11/10/2016

DIA DE TARDOR

                         DIA DE TARDOR

Avui dia de tardor, la pluja ha fet acte de presencia,
tal qual a fet el meu record al veure les llàgrimes al
vidre, que com si de galtes cap avall es tractés , del
meu llagrimall també s’han després.

Aquesta és la melancòlica estació on torna el record,
aquell que fos tan dolç plaer que entre somnis voldria
torna’l a refer, més no ragen els meus ulls per pena del
record , sinó més aviat per ser-me de gran emoció.

Tornaran els ocells a estiuejar en aquestes terres d’on tu
ets, tornaran els colors a lluir i el Sol veurem sortir,
la força de la seva energia ens unirà fins que tot als nostres
peus es fondrà per estima’ns més que ahir, menys que ... ?

XAVI 12/10/2016

UNIVERSOS PARAL·LELS

UNIVERSOS PARAL·LELS

M’endinso a l’univers dels mots ,
travesso per un univers paral•lel,
tot és ple de camins negres
motejats.

Vaig buscant sense descans,
qualsevol sortida, qualsevol
consol, que em permeti sense
faltar a la santa regla de
l’ortodòxia, pogué incorporar
camins de color on la llum,
ressalti l’alegria de poder-te
dir que t’estimo.

Més, crec que sens dubta m’he
endinsat en un difícil univers,
on no hi ha res de res aprés,
ni difícil ni senzill.

Així, em tocarà pagar
la impotència de la
incomprensió on tant sol,
volia dir-te que fóssim
tu i jo.
Ni tan sols sé si ha sortit bé haver volgut
posar aquesta nota de color, on la llum
per reflectir la veritat, il•lumini cada
estrat.

Però si sé, del que mai se'm podrà acusar,
i és, de faltà a la meva sinceritat.

 XAVI 08/10/2016

SENTIMENTS

SENTIMENTS

Continuaré el meu camí,
va ser tant bonic tot el
que vam compartir,
trobaré on agafa’m.

Seguiré cap endavant,
sempre desitjant que,
se’ns tornin a creuar
els nostres destins.

Hi ha cents, milers
de camins, per què
no es poden tornar
a trobar?.

Per a res, res canviarà,
el meu sentiment,
continuarà amb la
mateixa sentencia.

Ell també vindrà fent
el meu mateix camí,
on el cor i la ment,
portaran el record.

Un record segellat
amb caliu de foc i mel

fins el meu últim alè. . 

                XAVI 06/10/2016