CAMINANT
PELS SOMNIS
Passejant
agafat de la teva ma,
pels
colors de l’arc de Sant Martí,
em
semblava anar dins d’un núvol.
Contemplava
la platja al teu costat,
La
brisa del mar et feia carícies i tu
m’omplies
del teu calor femení.
Així
vivia jo en els meus somnis,
sentint-me
fantàsticament feliç,
creia
que era realitat i, quan he
despertat,
la realitat se m’ha
presentat.
Només
era el somni dels innocents,
aquells
dies al teu costat, de platja,
carícies
i dolços petons, de sobta tot
va
quedar diluït, ara la pluja,
ja no
cau des del cel,
l’arc
de Sant Martí,
ja no
pot tornar a lluir.
Ara
la pluja prové dels meus ulls, ja no plou dolç,
ara
ja plou salat en record dels dies de platja amb
tu
dins dels meus somnis, on les carícies i tots els
petons
m’oferien aquella calor, aquella acollidora
calor
de dona, la teva calor, que encara conservo
per
que se’m va calar fins el moll de l’os.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada