ESCRIVINT
DES DE L’INFINIT
Ideant-me
les com he pogut,
he
aconseguit caçar els mots
que reflectissin
el que et vull
dir,
per que des de la Lluna
estant,
tenen tendència a
marxar
surant.
Surant
cap al firmament, on elles
diuen
que tu ets present, al final
ho
he pogut plasmar sobre paper,
no m’ha
estat senzill, doncs cada
lletra
que pintava, per la falta de
gravetat
em fugia.
Ha estat
quan els hi ha arribat el
torn,
a les que jo amb més desig,
volia
mostrat i, que han retingut
sobre
paper a tots els que des de
l’infinit
t’he escrit, aquí te’ls deixo
si els vols saber: “amor meu, t’estimo”. .
. XAVI 24/10/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada