EN DEUTE PERPETUA
Al Cap vespre de postes de Sol al penya-segat,
em recorda el teu nom i l’harmonia de la teva veu,
contemplo la platja a la que tu i jo anàvem i entre
el Sol i el teu somriure era feliç.
em recorda el teu nom i l’harmonia de la teva veu,
contemplo la platja a la que tu i jo anàvem i entre
el Sol i el teu somriure era feliç.
Per l’absència, d’aquella onada de vida que,
cada dia espero i que ja sé que no tornarà més,
enyoro aquells petons que tot i omplir-me, van
quedar en buit.
cada dia espero i que ja sé que no tornarà més,
enyoro aquells petons que tot i omplir-me, van
quedar en buit.
Aquell penya-segat ara en el dels meus vespres,
llavors, el nostre preferit on els dos ens assèiem i,
mentre t’acaronava, reclinaves el teu cap cap al meu pit.
llavors, el nostre preferit on els dos ens assèiem i,
mentre t’acaronava, reclinaves el teu cap cap al meu pit.
A contratemps he aprés a viure, tot i esperar sense
esperança, busco l’harmonia marina que em
dona contemplar la mar des d’ont
soc , de vegades a la sorra de la
platja, unes altres assegut a les
roques del nostre penya-segat.
esperança, busco l’harmonia marina que em
dona contemplar la mar des d’ont
soc , de vegades a la sorra de la
platja, unes altres assegut a les
roques del nostre penya-segat.
Ara, amb alegria tot a quedat
superat però, el record lluny de
ser amarg, ha quedat ben dolç i,
sempre estaré en deute perpetua per tot el que em vas donar.
XAVI 18/10/2016
superat però, el record lluny de
ser amarg, ha quedat ben dolç i,
sempre estaré en deute perpetua per tot el que em vas donar.
XAVI 18/10/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada