SOC DONA, SOC ÉSSER HUMÀ

SOC DONA, SOC ÉSSER HUMÀ

Soc santuari de bones maneres i de les flors
mes belles,

l’aigua em prenen per no poder-me aixecar,
l’home tant sols em vol pel que em desitja !,
i jo estic farta de suportar.

Soc ferida en l'interior, tant si em violen el
meu físic com si el psíquic m’han violat,
mala entranya li esdevingui a qui gosi
de fer-me més mal.

Que tots som éssers humans i molt us falta
per entendeu, homes amb prepotència que,
la història tal com sou us ha modelat. Tantes
males arts acumulades, que difícil serà
desfer-les.

Les dones continuarem la nostra lluita i, si
algun home s’hi apunta, benvingut al costat
nostre serà, doncs aquest home passarà a
ser ésser humà ...

       XAVI 25/11/2017

IN-COMPLERTA POESIA

INCOMPLERTA POESIA

Amb una cervesa des de el bar,
escrivint i contemplant el mar,
faig cabòries sense pressa,
mentre assaboreixo el deliciós
llúpol, ordi i llevat ...

Faig petits intens,
molt petits,no se’ m
esgoti les neurones
que fan anar la ment,
petits esforços per
un poema composar,
entre bafs d’alcohol i
la humida brisa marina ...

Entre lletra i lletra, sense voler,
omplo un tros de paper,
aixeco la vista amb la copa
del daurat líquid a la mà
i, fent un altre glopet,
contemplo que les lletres
paraules han format que,
d’una en una, semblen
posades en forma de vers ...

M’emociono, ara si!,
només em faltes tu
i un vas de rom per
tindre aquest poema finalitzat,
poema incomplert! ...

              XAVI 23/11/2017

DES DE QUE NO HI ETS TANT PRESENT

DES DE QUE NO HI ETS TANT PRESENT

Si sabés com la enyoro des de que no hi és tant present,
ella mateixa em demanaria per no haver d’enyorar-la qu’ens
fonguem ...

Si tant sols una petita idea tingués, desitjaria el que dic
i, ja no dubtaria mai més.

Aiiiiiiih !, aquest dolç dolor que no deix viure però,
que sense ell cap raó de viure hauria, doncs l’empenta
em faltaria per continuar respirant l’aire, aquell aire que
jo només conec i em fa viure, aquell on ets tu.

XAVI 19/11/2017

POSTA DE SOL DE TARDOR

POSTA DE SOL DE TARDOR

La posta de Sol de la Tardor,
em recorda el Sol i la platja
de l’estiu que vam passar
tu i jo.

Amb malenconia ho recordo
però no sense alegria, tant
feliç va ser aquell estiu que,
per mil vegades el viuria.

Estiu o tardor, primavera o hivern,
si amb tu és, quina diferencia pot haver ?

Estiu amb calor i tu onada de frescor,
primavera ben estant i amb tu estant bé,
hivern gèlid i tu font de calor ...

XAVI 16/11/2017

VESTIT ESTRELLA

VESTIT ESTRELLA

Vindré de nit amb el vestit estrella,

vindre a besar la teva boca de sirena,

amb els braços oberts em rebràs i,

el caliu dels teus llavis humits

m’oferiràs ...

T’encisaré en la nit fosca i,

t’impregnaré de mi per sempre,

quan la nit es fongui amb l’albada,

els nostres esguards captius i

còmplices ens fondran fins que torni

a arribar l’encís de la nit fosca ...

                                XAVI 13/11/2017

CAPTIVADORA ARRACADA

CAPTIVADORA ARRACADA

Passejant ma humida llengua
darrera on dus posada la teva
atractiva arracada ...

Amb plaer lleparia cada racó
que et compon, degustant
cadascun dels teus encants ...

I passejant aniria cap amunt,
fins a dalt la teva apetitosa
orelleta ...

Desprès baixaria per tornar
a passar rere la captivadora
arracada ...

Ara, no pararia fins a arribar
al teu coll llaminer ...

M’entretindria olorant i
gaudint de tots els teus
aromes ...

Ple de golafreria,
moriria de plaer ...

         XAVI 10/11/2017 

   

EL TEU DIABLE

EL TEU DIABLE

Jo soc el teu diable,

aquell que et xiuxiueja

a l'oïda, qui no et deixa concentra't, qui et desvetlla impurs pensaments,

tant bruts com saborosos, soc el que et menja a poc a poc, qui et llepa i

et re-llepa, qui et degusta el més prohibit.

No soc més que el teu diable i, no puc més que induït a impurs pensaments,

als més bruts de bons i exquisidament sabors ...

Jo soc el teu diable, aquell que sempre tens besant-te les orelles i gaudint del

teu sensual coll...

              XAVI 4/11/2017

VAMPIRESSA MEVA

VAMPIRESSA MEVA

Si de morir, voldria que fos perdent per tu fins l’última gota de la meva sang,

una nit de velada sota la llum de dues espelmes, el confort de la llar de foc i,

un bon sopar.

Bevent de les nostres copes de vi i perdent el judici amb el teu mirar seductor,

si de morir hauria de ser al acabar la velada en els teus braços rendit i embruixat,

la fi no trigaria massa en arribar, quan tot d’una em clavessis el teus blancs ullals

enfonsant-los en la meva jugular xuclant fins l’última gota de sang per morir-me i,

passant a formar part de tu, descansant feliç ...

  ...

XAVI 7/11/2017