LA AMIGA QUE VAIG FER

    LA AMIGA QUE VAIG FER

Un bon dia vaig fer una amiga,

ella, no era com qualsevol noia,

tenia un gran caràcter de dona.

Llesta i tossuda,

alegre i volguda,

quina sort la meva,

a amic em volgués,

cap altre  tresor,

m’estimaria més.

La seva simpatia i rostre de nena,

És el que més crema sense mal i,

Imprès a foc queda un record tot

Fora de lo normal, dona d’aigua

ella és. Màgica, amb misteri i amb

un fort encanteri per a sempre més.

Quin gran goig i quina alegria haver fet aquesta amiga...                                                .                                                                                                           

                                                                         

                                                                         XAVI 28/11/2015

LES FLAMES DEL COR

     LES FLAMES DEL COR

Duia els pensaments latents

a foc del meu esperit,

 d'en sa que vaig conèixer-la

sempre els he tingut igual.

Ara el meu esperit només

Crema, no obtindrà salvació,

en foc etern em condemna

tan si em redimeixo com si no.

Més quin foc tan dolç seria, si

quan cremés fora l’instant en el moment

que dels nostres esperits n’hem fet tan sol

un, units ja per sempre ja tan se val si en les

flames o en paradís,

doncs no pot haver-hi paradís
més gran  que'l de la nostra fusió.

                                          XAVI 24/11/2015 

PENSAMENT EN ANYIL

       PENSAMENT EN ANYIL

Anava fent-se fosc i, allí estava jo

contemplant com començaven ja!,
les muntanyes a convertir-se en un
perfil i, anaven canviant els seus
mantells del verd per l’anyil,

 amb aquella sensació de pau,
en plena reflexió em trobava...

Fruit de uns instants d’estupor,
aquella imatge em va seduir
accentuant-me el pensament
conduint-lo a un sol moment,

aquell moment s’havia acabat
com també el perfil anyil de les
muntanyes se’n aniria,
un fil de tristor no evitaria però,
el sol per força a la fi sortiria.

Doncs aquí em vaig quedar, només restava

esperar, i si, jo esperaria, o sortia el Sol o

d’amor moriria.

                        XAVI 26/11/2015      

LILA DE DONA

    LILA DE DONA

Un dia clar i preciós

Però el sol ja es pon,

el cel de rojos-rosats

i ataronjats s’ha

transformat i, anant

cap el tard, d’un lila

que a una amiga m’ha

recordat.

El cel lluitant per no

engolir-lo la foscor,

el seu color lilós

destaca orgullós,

records de la amiga

que tant o més guerrera

és ella que aquest cel

rebel bonic i rabiós.             

                 XAVI 17/11/2015

MOMENTS DE LA MENT

MOMENTS DE LA MENT

La mar és blava i el cel també,

Arribat el vespre canvien de color,

només és màgia, màgia de debò.

Com quan et vaig conèixer, el color

de la vida amb el teu misteri màgic

i aquests ulls de bruixa encantada,

de dolces sensacions, tu em vas fer

canviar.

Ara visc amb harmonia  de sons, de

somnis i color.

 XAVI 16/11/2015

SOL DE TARDOR

SOL DE TARDOR

Sol de tardor,
és aquell que

m’estima quan

em faltes,

aquell que

m’acarona quan

tu no estàs.

és aquell que

m’acompanya

en l’enyorança,

és ell el qui em

diu i em recorda

que m’agradaria

torna't a veure.

és ell qui m’explica

tants records amb tu,
també és ell qui m’il·lumina

l’esperança d'algun dia
poder tornar a troba't.

Ja sé que això serà difícil,

Ara tu per mi ja ets el sol,

fins a tu mai podré arribar,
a tu... , el meu sol.

                      XAVI 14/11/2015

     

            

TARDA DE PLATJA

TARDA DE PLATJA

Tarda de platja,

de brisa sedant,

aroma marí...

El cos nu a la

sorra estirat,

el seu tacte i,

el Sol m’obren

 el desig, ara és
la ment que
s'obre a pensar,
només hi ha una
idea i només un
desig, que gran
plaer em faci
sentir.

                 XAVI 04/11/2015