PENSAMENT EN ANYIL
Anava fent-se fosc i, allí estava jo
contemplant com començaven ja!,
les muntanyes a convertir-se en un
perfil i, anaven canviant els seus
mantells del verd per l’anyil,
les muntanyes a convertir-se en un
perfil i, anaven canviant els seus
mantells del verd per l’anyil,
amb aquella sensació
de pau,
en plena reflexió em trobava...
en plena reflexió em trobava...
Fruit de uns instants d’estupor,
aquella imatge em va seduir
accentuant-me el pensament
conduint-lo a un sol moment,
aquella imatge em va seduir
accentuant-me el pensament
conduint-lo a un sol moment,
aquell moment s’havia acabat
com també el perfil anyil de les
muntanyes se’n aniria,
un fil de tristor no evitaria però,
el sol per força a la fi sortiria.
com també el perfil anyil de les
muntanyes se’n aniria,
un fil de tristor no evitaria però,
el sol per força a la fi sortiria.
Doncs aquí em vaig quedar, només restava
esperar, i si, jo esperaria, o sortia el Sol o
d’amor moriria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada