LA AMIGA QUE VAIG
FER
Un bon dia vaig fer una amiga,
ella, no era com qualsevol noia,
tenia un gran caràcter de dona.
Llesta i tossuda,
alegre i volguda,
quina sort la meva,
a amic em volgués,
cap altre tresor,
m’estimaria més.
La seva simpatia i rostre de nena,
És el que més crema sense mal i,
Imprès a foc queda un record tot
Fora de lo normal, dona d’aigua
ella és. Màgica, amb misteri i amb
un fort encanteri per a sempre més.
Quin gran goig i quina alegria haver fet aquesta amiga... .
XAVI
28/11/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada