LES FLAMES DEL
COR
Duia els pensaments latents
a foc del meu esperit,
d'en sa que vaig conèixer-la
sempre els he tingut igual.
Ara el meu esperit només
Crema, no obtindrà salvació,
en foc etern em condemna
tan si em redimeixo com si no.
Més quin foc tan dolç seria, si
quan cremés fora l’instant en el moment
que dels nostres esperits n’hem fet tan sol
un, units ja per sempre ja tan se val si en les
flames o en paradís,
doncs no pot haver-hi paradís
més gran que'l de la nostra fusió.
més gran que'l de la nostra fusió.
XAVI 24/11/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada