AQUEST MONÒTON SO
Com el so d’un metrònom, passen els dies,
tots i cadascun d’ells, semblen ser iguals,
monotonia rere monotonia, quan canviarà?,
tothom vol estar com abans,
quan els somriures es veien
i, les converses de companys i amics,
eren d’allò més amenes ...
El metrònom no para de sonar,
més avorriment no pot restar,
quedant incrustat en nostres ments,
tots volem tornar al desordre d’un passat recent,
sense par compte en que, el metrònom marca a l’aprenent,
l’aprenent és impacient, pot ser seria bo, escoltar-nos més
el monòton so ...
De les hores avorrides, assolirem un coneixement,
i gràcies a aquest aprenentatge, ens podrien vindre,
les hores, dies i anys més satisfactoris i divertits
des de que, l’home és home,
no em de ser impacients, em de perseverà,
escoltar, observar i pas a pas anar-nos educant,
prosperant, jo, ja començo a escoltar el so del
metrònom amb menys monotonia ...
Ara se’m comença a obrir la il·lusió, veig progrés
i, més enteniment en el que faig i he de fer,
només estaria bé que això,
no fos tant sols una qüestió únicament personal,
i s’afegissin la gran majoria dels mortals ...
XAVI 13/4/2021
