FLOR BOREAL

FLOR BOREAL

Ets la meva flor boreal que,

quan hi ets no goso moure’m,

que si em moc, amb la mínima

expressió d’una insignificant brisa,

em desapareixes, quan, tant sols

al gira’m per veure’t ja no hi ets ...

ets aquell reguitzell que vius

en la fragilitat de la ment, aquella

espurna que quan s'encén ja s’apaga,

ets com si fossis feta de vent ...

Només en instants on la màgia és present,

puc gaudir de la teva presencia i llavors,

aturaria el temps ...

Somnis primerencs, somnis de cadell,

ets com una flor d’aurora, per gaudir-te

mentre estàs latent i que mica a mica,

davant dels meus ulls et vas desfent ...

XAVI 15/6/2019

A RITME D’ENTRE LLETRES I SENTIMENTS

A RITME D’ENTRE LLETRES I SENTIMENTS

Ara, assegut davant de l’escriptori,

el silenci del record d’una mirada,

es trenca quan la ploma llisca sobre

un full de paper nu ...

Traçant inconscient un ritme melodiós,

un ritme barrejat entre lletres i sentiment,

tot amanit amb el pas del temps ...

Mentre la tarda s’apaga lentament,

inventant una nova realitat, dono

vida al meu somni i, fent gargots

m’endinso trencant aquest silenci

sentint-me viu quan batega la música

que nota a nota em fa vibrar a cada pas,

sentint l'adrenalina com m’alimenta

l’ànima omplint-me de felicitat mentre,

una veu em diu que em quedi en el somni,

al somni d’aquella mirada ...

XAVI 14/6/2019

COM L'AIGUA

COM L’AIGUA

Com l’aigua dolça d’un riu que fas cap a la mar,

sense que t’importi barrejar-te en la seva salabror,

així ets tu quan a mi em fas un petó ...

Com l’aigua de pluja que fa cap al toll

compartint amb ell el fang, així ets quan

m’acarones la cara clavant el teus diàfans

ulls en els meus ulls ...

Tu ets l’aigua que dóna vida,

com l’aigua que si em faltés,

jo moriria ...

XAVI 10/6/2019

ESPEREM ...

ESPEREM ...

Podem esperar la nit,

per a que no se’ns faci

més agre la espera,

podem esperar la nit,

ens farà de subterfugi

en l’alcova ...

Per a que vingui el dia,

esperarem de nit

en nostra alcova,

no passarem tristors,

ens farem companyia,

esperarem la nit, per a

que vingui el dia ...

Abans que arribi l’alba,

aprofitarem tota penombra.

Que com la màgia d’un bruixot,

enlluernada en foscors et sabria,

en foscors enlluernada et tindria,

si vols, esperem la nit fins que

arribi el nou dia ...

Entre foscors i penombres en nostra

alcova la passaríem, aprofitant cada

instant, aprofitant la seductora fosquejaria,

fins ben entrada l’albada, jo d’amor t’ompliria ...

Esperem, esperem la nit,

que demà obrirem un nou dia,

el Sol ens somriurà i ens omplirem

d’alegria ...

XAVI 8/6/2019