COR DE POETA
Com dues fruites ens
vam tastar,
vam esdevenir de dos
conjunts,
intersecció.
De la intersecció
del que van ser
dos conjunts, ens
queda el record
en la retina, el
tacte i el paladar.
Quan la sang més em
bull, suco
la ploma per
escriure en vermell
ben calent el teu
record.
La sang per tinta i
amb el foc del
sentiment, bordo de
mots un cor,
que sense ser-ho, en
cor de poeta
em va convertir.
Com qui estima les
flors és jardiner,
en jardiner de la
teva ànima em vaig
transformar, regant
de versos un full
blanc deixant fluir
el que és més que
simple sentiment.
XAVI
29/09/2017
