LA SEVA MÀGIA

LA SEVA MÀGIA

Retornant feixugament
les petjades a un fosc passat,
on els somnis es troncaren,
la vaig conèixer i per art
de màgia em va despertar.
Va fer-me veure que els dubtes
d’antany no podien matar els meus
somnis, aquests eren el començament
del somni mateix.

Com llamp lluminós, va senyala’m el camí,

mai podré estar-li prou agraït pel que ella,
va fer per mi.

XAVI 29/05/2016      

                          

LA PRIMAVERA I ELLA

LA PRIMAVERA I ELLA

Quin dia de primavera,
Sol , Cel , Mar i ella,
Quin record més bonic,
Si no fos que per ell em
va deixar.

Del Sol es va enamorar ella,
marxant amb la seva posta,
ella amb tot el seu recel,
no treia la seva verda pupil•la
controlant tot meu moviment.

Si el meu plor hagués vist,
hauria tornat sense vestit,
si sense vestit es quedés amb mi,
ja no tornaria mai més a fugir.

XAVI 23/08/2016

COM JO LA VEIG

COM JO LA VEIG

Com les ales d’un ocell jo la veig ,

quan és a la vora del mar, amb el

meravellós somriure vermell i el seu

salat caminar.

La sorra no és pot més que estarrufà ,

al veure-la passar, mentre el meus ulls

s’humitegen d’emoció i el meu cor

arrasa quan entre mi em dic que,

és quelcom més que ficció.

La sireneta de mon ànima s’ha fet ,

em diu la ment per alleugí l’anhel

 que l’interior sent, com ondes del mar,

és el seu cos, silueta sinuosa que m’obre

altre cop la imaginació en el pensament.

Per aquesta flor, tinc aquest sentiment,

impregnat del seu olor.                                                                                                                                                                                                          .                         XAVI 21/08/2016

                                    

VERSOS PER LA TEVA CANÇÓ

VERSOS PER LA TEVA CANÇÓ

Ella era de suavitat de seda,
de sensible i bonic sentiment ...
ara ocupa la seva absència,
l’aroma de la brisa del mar ...
noto a faltar el seu d’aroma
barrejat ...
La necessito com una melodia
a la cançó ...
quan no la tinc, el meu món
és imperfet ...
Ella era de suavitat de seda,
de sensible i bonic sentiment ...
ara ocupa la seva absència,
l’aroma de la brisa del mar ...
La voldria cada dia ni que fos
una estoneta i no troba’m
davant d’una paret ...
la suau seda de sensible i
bonic sentiment ...
l’ocupa ara l’aroma
de la brisa del mar ...
l’onada que venia a
parla’m del seu record ...
quan d’una embranzida
li robava el bikini i la
deixava tal i com va
vindre al món ...
aquella onada es retirava
amb llàgrimes salades que
amagava però jo notava ...
Ella era de suavitat de seda,
de sensible i bonic sentiment ...
ara ocupa la seva absència,
l’aroma de la brisa del mar ...
ni la brisa ni l’onada,
aquell dolç record, a mi
em duia cap consol ...

                XAVI 17/08/2016

 

EXTRAORDINARI AMIC

EXTRAORDINARI AMIC

Un bon amic em va dir :

- la perfecció no existeix,

sobtat vaig quedar,

doncs la del món de les idees

com predicava Plató, per a mi,

és evident de que no.

Però que és la perfecció ?,

per a ell, sens dubte,

la seva nina i per mi,

la meva ho és.

Tots dos sabem que no son

literalment la perfecció però,

tant per a ell com per a mi,

la perfecció és això.

                    XAVI 17/08/2016

LA MEVA PERLA

LA MEVA PERLA

Petita perla 
blanca, nacrada
tancada.

Una ostra obstinada 
que de la molèstia,
has fet una meravella.

La perfecció més buscada,
abraça allò que et dol,
dona-li el que vol , 
converteix-lo en la teva petita perla
preuada i estimada.

Helena Queralt García 16/08/2016

                                

ESPERANÇA

ESPERANÇA ...

Aquell que fou un preciós bosc,
Arrasat ara per les flames,
produïa tristesa als ulls que,
ho conduïen a través de la ment
destrossant l’ànima a tot esser
vivent ...

Ferit de mort em quedà,
però, més enllà,
la teva mirada vaig Copsar,
la llum dels teus ulls,
anava diluint la meva tristor i,
el teu somriure fou definitiu ...

Tu em vas ensenyar,
la teva forma de mirar,
sabíem que no tot era de mel
però, apreníem dia a dia,
a fer petits en nostra vida,
canvis que cobrissin
nostres mancances ...

Un dia passejant,
fins al bosc vam arribar,
aquell bosc assolat que,
meravellós havia estat,
sorpresa copsaren els meus ulls,
l’horror de feia deu anys,
s’havia transformat ...

Els colors verds,
rojos, grocs i
marrons, tornaven a ser allà,
com si mai haguessin marxat,
renovats de tons que, semblaven
tant o més surgents,
mai hauria cregut aquesta esperança,
però, la tinc present sense cap recança,
ara, intento transformar tota desesperança
sota el punt de vista dels teus ulls,
ulls clars, diàfans, ulls de color maragda,
els ulls de ma estimada esperança ...

                                        XAVI 16/08/2016

DIES BUSCANT-TE

DIES BUSCANT-TE

Com la papallona a la flor, anava buscant-te,
passaven els dies i la meva flor no apareixia,
creia que la tenia , pensava que m’adorava,
quina fou ma tonteria de creurem centre
dels seus desitjos, fóra tant ma arrogància,
que ara ploro en enyorança, la seva distancia.

XAVI 15/08/2016

"La Llum de la Mediterrània"

AMOR I SENTIMENT A DISTANCIA

L’últim cop que ens vam veure vaig posar-te molts petons i abraçades,
embolicades amb delicadesa i lligats amb llaç vermell,
dins la teva bossa ho trobaràs per a que et carreguis d’estima meva,
jo estaré amb tu, les nits no passarem sols i ens omplirem del nostre
calor.

Estem lo lluny que estem, molt confortables ens trobarem,
la distancia no és cap obstacle per l’amor i el sentiment,
que el record marcat me l’has deixat que, fets l’un per l’altre
nosaltres dos estem, que cadascú de la seva llibertat ha de gaudir,
es quelcom molt evident , que si la cosa no va així,
cap realitat d’amor, podrem construir.

                                                      XAVI 13/08/2016
XAVI 13/08/2016

ENTRE NÚVOLS ENCISADORA

Misteriosa i fugissera t’he vist,
Entre núvols t’amagaves, ara
Et veia, ara no i, el meu cor
Desesperava.

Quan més a la vista jo et tenia, l’ànima i el cor em revivia,
Quan més amagada que la mirada no et trobava, el cor i
L’ànima se m’apagava.

Tan sols un fet altre cop m’ho il•luminava, era l’amor
D’aquella tarda en que tu i jo ens donàrem.

                             

                                                     XAVI 13/08/2016

LA LLUNA BELLA ÉS QUI ET VETLLA

LA LLUNA BELLA ÉS QUI ET VETLLA

Bona nit passis xicota , aquí tens la Lluna , la que vetllarà els teus somnis , la que vigilarà de que no et passi res i , la que a cau d’orella et parlarà per la nit dient-te qui és qui t’estima més per veure, quina reacció et produirà , tot seguit a cau de la meva , m’ho explicarà !!!!

                                                                                                                                   XAVI 12/08/2016

ENCANT DE SIRENA

ENCANT DE SIRENA

Radiant dia d’estiu,

ple de Sol i de caliu,

em va aturà un bell

so.

El cant d’una Sirena,

va induir-me al seu

encant.

Atrapat en aquella màgia,

a hores d’ara encara soc,

des de aquell dia d’estiu

de Sol i de caliu.

L’ànima meva duc en pena i,

no redimirà fins que no torni

a escoltar aquell dolç so, altre

cop entonà el seu cant.

Com voleteig de papallona,

era de fi aquell bell so,

harmònica melodia que em

va encantar fins la passió.

Si a mi no m’hagués succeït però,

com ho vaig patir tot jo, dono fe de

l’abandó.

Abandó màgic d’encant que, almenys,

tan sols és dins l’inconscient que resta

vivint en felicitat latent.

                           XAVI 06/08/2016

PASSEJANT PEL TEMPS

PASSEJANT PEL TEMPS

Passejava pel temps com si fos un mercat,
encuriosit, indecís, fins que vaig trobam al
terrat.
Al terrat del meu pensament,
és on descobriria el secret,
el meu secret.
fins llavors, creia que passejava per un camí,
el camí del temps llarg i etern, no parava compta,
si per aquell camí, podria tornar a transitar,
fent parada al terrat, se’m va aparèixer el secret,
no tornaria a passar pel camí que ja estava fet.

De sobta, tot em va canviar, pel que queda de camí,
volia caminal diferent, la manifestació d’indecisió,
acabaria desapareixent, passejaria pel temps decidit,
amb més trempera , encuriosit ? , per que no,
del que per a mi pagués la pena entretenir-se,
i, una altre cosa vaig descobrir, que poques coses,
em farien consumir camí del temps però,
hi havia una que si, aquesta amb la que,
consumiria la resta del meu camí, duia nom
de dona, aquesta, eret tu ...

                         

                         XAVI 03/08/2016

L’OMBRA QUE T’ACOMPANYA

L’OMBRA QUE T’ACOMPANYA

Voldria ser l’ombra que et vetlla de dia,

aquella que sempre et fa companyia,

estar amb tu per muntanya,mar o desert ...

Tan sols a la fosca,

quan la nit s’acosta,

m’esvairia del teu costat,

per fondrem i de tu formar part ...

Així, no quedaries desemparada i,

de l’escalfor que sorgís,

jo, glaçat no em morís ...

Que difícil quan arribés el dia,

a mi se’m presentaria,

al tindre’m de tu separa’m,

per tan sols tindre’t al meu costat ...

Per a mi seria força complicat,

doncs ara ja sé per que m’estimo tant la nit,

per mi, el dia és tot un neguit,

veure’t, acompanyat i,

no poder tocat ...

Buscaré una fada padrina

que, d’un encanteri em permetria,

formar part de tu durant el dia ...

D’aquesta forma gaudiríem,

tant de la fosca nit com de la clariana,

quan arribés l’albada,

observant la naixença del Sol,

com la preciositat de la posta a la fosca,

agafats, units o acoblats ...

Molt més màgic el moment,

si de dos essers,

quedessim fosos 

en un de sol ...

contemplariem la grandiositat de,

la bellesa del Sol,

que ara fosos com estem,

ell ens fondria eternament …

                          XAVI 01/08/2016